Turan (país)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Turan, en persa: توران Tourān, fou el nom donat a l'època medieval a un territori al nord de l'Iran i al nord del riu Oxus i als pobles nòmades del nord. Firdawsi cita el país i el situa al nord del riu Djayhun (Oxus) i suposa que el nom derivaria de Tur, germà del mític rei iranià Faridun, que va dividir el món entre els seus tres fills: Salm que va rebre l'oest o Rum; Tur que va rebre el nord o Turan, i el petit Iradj que va rebre el sud, Iran. Per Firdawsi turani (habitant de Turan) és sinònim de turc. Al Shahnama també es relaciona Tur i Turan. L'hostilitat entre Iran i Turan derivaria que Iradj fou mort pels seus dos germans i el net d'Iradj, Manushihr, va iniciar la venjança. Això seria un reflex de l'hostilitat entre el món nòmada de les estepes de l'Àsia central i el món sedentari de l'Iran.

Des del punt de vista ètnico-lingüístic el terme Turan designa el conjunt de pobles túrquics, englobant els uigurs del Xinjiang, els gagauzes de Moldàvia, i també els uzbecs i altres pobles túrquics incloent els turcs de Turquia.

Des del punt de vista geogràfic des de principi del segle xx el terme Turan s'ha utilitzat en els idiomes occidentals com a paraula general per designar Àsia central. D'acord amb això es parla de la depressió turaniana i la plana turaniana. En fitogeografia existeix la Regió irano-turaniana amb espècies vegetals que també arriben als Països Catalans.

En els himnes de l'Avesta, l'adjectiu Tūrya es lliga a molts enemics del zoroastrisme. Aparentment no hi ha diferència entre Tūrya (Turcs) i Aris (Iran) a l'Avesta, els dos són noms iranians i estan etimològicament lligats.

Els lingüistes deriven el nom de l'arrel indo-iraniana * tūra- "fort, ràpid". Alguns lingüistes sostenen que el mot Turc (Türk en turc) també deriva de la paraula Turya.

El nom d'aquesta heroïna significa "filla (dokht) de Turan", apareix en una llegenda medieval persa. Carlo Gozzi en va fer una obra teatral amb moltes adaptacions musicals i en la cèlebre òpera de Giacomo Puccini.

• Enciclopèdia de l'Islam, X, 725