Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tuc de Saburó

Plantilla:Infotaula indretTuc de Saburó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaels Jous i vall de Peguera Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i Espot (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 32′ 06″ N, 1° 01′ 08″ E / 42.535°N,1.01895°E / 42.535; 1.01895
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.905 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència106 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament0,84 km Modifica el valor a Wikidata
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata

El Tuc de Saburó[1] és una muntanya de 2.905,7 metres enclavada al sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Al seu cim conflueixen als termes municipals d'Espot (Pallars Sobirà) i de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).

Situació

El Tuc de Saburó està situat als Pirineus axials. És un dels cims de més de 2.900 metres d'altitud que, amb el Pic de la Mainera i el poderós Pic de Peguera, tanquen pel sud la vall glacial de Peguera (que desguassa al riu Escrita, a Espot). Tots tres presideixen, al vessant oposat, la conca lacustre dels Jous, a la part oriental dels Estanys de Cabdella (Vall Fosca). Tres arestes[2] parteixen del seu cim: la del nord-oest, coneguda com a "cresta Peguera-Saburó", l'uneix quasi directament al pic de Peguera després de baixar a una petita depressió (2.800 metres). La del sud baixa a la Collada de Saburó on continua en direcció sud-est fins a enllaçar amb el pic de la Mainera. Cap al nord una curta aresta es dirigeix al Tuc Inferior de Saburó i seguidament s'endinsa i fineix a la vall de Peguera[3]

El Saburó, com els altres pics citats, pertanyen al gran batòlit[4] granític de la Maladeta. La intrusió d'aquesta massa de roques plutòniques es produí entre el Carbonífer i el Permià (Paleozoic)[5] fa més de 300 milions d'anys.

El Tuc de Saburó i el Peguera des del Mainera. Any 1986 (Imatge amb anotacions)

El pas de les geleres quaternàries i la permanent gelifracció, a causa de l'alçada de l'indret, han esculpit i han donat forma al Saburó. El rastre de les geleres són els circs glacials que rodegen el pic: al nord, la Coma de Peguera, encerclada pels pics de Peguera, Saburó i tuc Inferior de Saburó, forma un cercle perfecte i alberga els estanys Gelat, Petits de Peguera i Gran de Peguera. A l'est, els pics Inferior de Saburó, Saburó, Mainera i cresta de la Mainera abracen la Coma del Cap de Port. És un circ molt ampli i perfectament circular. Al seu centre s'estén l'allargassat estany del Cap de Port.[6] El tercer, al sud-oest, és un circ no tan ben definit com els anteriors: l'envolten les parets dels pics Saburó, Peguera, Mar i dels Vidals. S'hi ubiquen els estanys de Saburó d'Amunt, Petit de Saburó i el gran i profund Estany de Saburó que poques vegades es pot admirar ple a vessar i moltes gairebé buit.

El pic té la forma piramidal (horn),[7] pròpia dels modelats glacials, especialment observable des del cim del Mainera. Les seves parets són molt verticals amb excepció de l'aiguavés que cau sobre l'estany del Cap de Port, per on puja la ruta normal al cim. La cresta Peguera-Saburó, molt retallada, és un reguitzell de torres, agulles i blocs amuntegats que fan que la seva travessia sigui molt dificultosa.

El punt culminant és una gran roca aixecada a la cresta amb posició inclinada.

Bretxa del Pas de l'Ós, que dona accés a l'estany de Saburó. Any 1984

Ruta per la collada de Saburó

Des del refugi de Colomina s'agafa el sender de gran recorregut GR 11 (el GR 11-20 del Pont de Suert a Espot). Es voregen pel nord els estanys de Colomina i Mar on, al seu extrem nord-est, el sender s'enfila per una rampa (obrada) molt directa i vertical que supera el llindar de la cubeta glacial[8] de l'estany de Saburó a través del Pas de l'Ós. S'arriba a la presa de l'estany i acaba el bon camí. Es voreja l'estany pel sud i est i s'inicia la pujada a la Collada de Saburó[9]

Des de la collada es pot accedir directament al cim per la cresta, però es troben alguns trams de dificultat que fan l'ascensió una mica delicada. És més aconsellable flanquejar la pala que cau sobre l'estany de Cap de Port remuntant el pendent en el sentit NE-N primerament, i després NO fins a arribar a la darrera part de la cresta, que només caldrà resseguir sense dificultat fins al cim[10]

Referències

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9