Pic de la Mainera
El Pic de la Mainera és una muntanya de 2.909,3[1] m. d'altitud al límit sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Al seu cim conflueixen els termes municipals de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà, i d'Espot i Sort (a l'antic terme de Llessui), al Pallars Sobirà. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC[2] SituacióEl Mainera està situat als Pirineus axials, a la capçalera de la vall glacial de Peguera (que desguassa al riu Escrita, a Espot); a la part oriental dels Estanys de Cabdella, i a ponent del Clot i estanys de la Mainera, a la Vall d'Àssua, a Llessui. És el nus de tres arestes: la del nord-oest baixa a la collada de Saburó i l'uneix al tuc de Saburó, la del sud s'ajunta amb la pala Pedregosa de Llessui passant pel coll sud de la Mainera, i al nord-est la cresta de la Mainera l'enllaça amb la cresta de l'Avió (així dita perquè un avió alemany s'hi estavellà el 1943) i amb el Muntanyó.[3] Les roques que formen la Mainera pertanyen al gran batòlit granític de la Maladeta. La intrusió d'aquesta massa de roques plutòniques es produí entre el Carbonífer i el Permià (Paleozoic)[4] fa més de 300 milions d'anys. El pic presenta la forma enèrgica i esvelta típica de les muntanyes granítiques que, degut a la seva alçària, han estat sotmeses a una intensa acció de la gelifracció i al pas de pretèrites geleres quaternàries. El modelat glacial es posa en evidència per: pic de forma piramidal (horn),[5] especialment destacable des de la presa de l'estany de Saburó; les seves arestes són estretes, agudes, verticals i solcades per canals de dejecció; els tarters i caos[6] de roca cobreixen els peus dels seus vessants; la seva línia de cresta és un conjunt de blocs de granit esquarterats i amuntegats, i, sobretot, els circs glacials que l'envolten pels seus tres costats: al nord la Coma del Cap de Port, amb l'estany homònim; a l'est el Clot de la Mainera, amb els seus tres estanys, i a l'oest la coma de l'estany de Mar. La carena cimera és allargada en sentit nord-oest - sud-est i, durant uns 200 metres, pràcticament plana. El punt culminant es troba a la seva part de llevant, al cap d'amunt de l'aresta sud. Ruta
Referències
Bibliografia
|