Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tub de Nessler

Tubs de Nessler amb dissolucions de diferents concentracions de ferro

Un tub de Nessler és un tub de laboratori de forma cilíndrica, de fons pla, amb un volum normalitzat i amb un bec que facilita el vessament del contingut. A les parets hi ha una marca del volum nominal de vessament total (generalment 100 ml) i, habitualment, una marca a la meitat del tub (50 ml). El volum total també pot ser de 50 ml. L'altura dels de 100 ml és de 25 cm.

El tubs de Nessler s'utilitzen per a l'anàlisi colorimètric. El color de la substància continguda en un tub de Nessler es pot comparar de forma visual amb patrons. Els tubs s'utilitzen sovint per a dur a terme una sèrie de solucions de calibratge de concentracions creixents, que funciona com una escala comparativa. Per minimitzar les diferències en la impressió subjectiva del color de la solució de la substància a analitzar, els tubs d'una sèrie ha de tenir les mateixes característiques. L'observació es pot fer perpendicularment a l'eix del cilindre si la dissolució té molta coloració. Si en té poca, es pot fer una observació des de la part superior seguint la direcció de l'eix de rotació del tub.[1] En l'actualitat, a causa de la propagació d'espectrofotòmetres automatitzats els colorimètrics d'assaig amb l'avaluació visual amb tubs de Nessler s'utilitzen rarament, si bé s'utilitzen, però, com a tub d'assaig o recipient de reacció.

Els tubs de Nessler deuen al seu nom al químic alemany Julius Nessler o Julius Neßler (1827-1905) que els dissenyà.

Referències

  1. Brown, G. Química cuantitativa. Reverte, 1967. ISBN 9788429170801. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9