Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Areòmetre

No s'ha de confondre amb aeròmetre.
Infotaula equipament informàticAreòmetre

Modifica el valor a Wikidata

Un areòmetre és un aparell de mesura dissenyat per a determinar densitats de líquids o les concentracions de mescles a partir del principi d'Arquimedes.[1][2]

Areòmetre és un mot compost de areo-, forma prefixada del mot grec araiós, "lleuger" i de -metre, forma sufixada del mot grec métron, "mesura".

Disseny i funcionament

Els aeròmetres es fabriquen en vidre i consten de dues parts diferenciades. La part inferior és un tub cilíndric, de diàmetre gros, que tanca al seu interior un volum d'aire que permet que l'areòmetre suri pel principi d'Arquimedes. A la seva part inferior, a vegades separat per una estrangulació del tub, hi ha un llast d'un material dens (granalla de plom o mercuri) que fa que el centre de gravetat de l'areòmetre estigui situat a la part inferior, per sota del centre d'empenyiment situat més o manco al mig del tub inferior. D'aquesta manera s'aconsegueix que l'areòmetre es mantengui en posició vertical quan es troba submergit dins del líquid problema. Sovint dins aquesta part més ample hi ha un petit termòmetre, ja que els areòmetres només donen lectures correctes a la temperatura a la qual estan calibrats. En cas de no realitzar-se la lectura a la temperatura idònia es pot fer una correcció a partir de taules específiques.[1]

La part superior de l'areòmetre és una tija formada per un tub de vidre de petit diàmetre i d'una certa llargària que permet posar-hi al seu interior una escala graduada. L'escala depèn del tipus de concentració que hagi de mesurar-se. Aquesta escala es gradua a partir de dissolucions patrons de les dissolucions o líquids amb les quals s'emprarà l'areòmetre i a una temperatura determinada. La densitat de les dissolucions depèn de les seves concentracions i la força d'empenyiment per amunt és directament proporcional a la densitat. Per la qual cosa aquesta tija estarà més o menys submergida depenent de la densitat. La lectura es fa observant la marca de l'escala que queda en el nivell superior del líquid.[1]

Areòmetre de volum constant desmuntat en dues parts i amb els pesos emprats per mantenir-lo submergit

Els areòmetres que hom ha descrit s'anomenen de pes constant i són els més usuals. Tanmateix també se'n han dissenyat d'un altre tipus, anomenats de volum constant, molt poc usuals, en els quals el volum submergit és constant però el pes pot augmentar-se o disminuir-se mitjançant uns pesos.[1]

Els areòmetres permeten una lectura molt ràpida, pràcticament instantània, de les concentracions de molts de tipus de dissolucions d'interès industrial si bé la seva precisió és baixa. El líquid problema habitualment es posa dins d'una proveta i s'hi submergeix l'areòmetre. En equilibrar-se aquest ja es pot fer la lectura. Per augmentar la precisió s'empren diferents areòmetres cadascun calibrat dins d'un cert interval de concentracions.

Tipus i aplicacions

Els areòmetres s'empren en molts de camps de la indústria: en les d'elaboració del vi, cervesa, sidra; en les destil·leries; en la producció de licors; en la indústria del sucre; en la de la llet; en la del petroli; en les salines, etc.[2]

El disseny dels areòmetres depèn del tipus de líquid del qual se'n vol determinar la seva densitat o la seva concentració, si és una dissolució, i tenen diferents noms:

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gran Larousse Català. Barcelona: Editorial Planeta/Edicions 62, 1992. 
  2. 2,0 2,1 «Areòmetre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9