Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Trecento

Mosaic del baptisteri San Giovanni, sobre el judici final - obra d'un mestre florentí, a prop de 1300

El Trecento és un període de la Història de l'Art que segueix a l'edat mitjana a Itàlia. La seva diferència ve del fet que aquest moviment acabarà al principi del Renaixement, fet que canviarà tot el panorama artístic europeu. Es va desenvolupar al llarg de tot el segle xiv, abans de la primera fase del moviment conegut com a Primer Renaixement, o Quattrocento. Es tracta d'un seguiment de l'art romà d'Orient.

La pintura del període va donar lloc a molts tríptics i usa senzills fulls d'or que representen el caràcter de Déu. Els personatges encara no estan ubicats en paisatges en els quals hi ha una perspectiva, així els pintors no poden posar fàcilment el sentit de profunditat en les escenes llargues.

L'art continua sent el de l'edat mitjana; com a conseqüència, els únics motius de representació procedeixen de la mitologia cristiana. Va ser just en el Quattrocento quan es va arribar a un punt de ruptura en el moviment artístic.

Els artistes de la ciutat de Pisa produeixen obres de tríptics religiosos, però la seva escola no seguirà en els segles següents. Com tots, van a Florència després de la seva conquesta militar del poder local.

Les parets dels monestirs de Toscana estan decorades amb frescos que mostren petits àngels davant de fons blaus (el cel), que consten només de caps rossos de nadons que somriuen, amb ales: es diuen angelets en els termes de la Història de l'Art.

Entre els florentins especialitzats en frescs destaca el nom de Giotto, a qui s'atribueixen les superbes obres de la Capella dels Scrovegni i la sèrie de la vida de sant Francesc. Giotto inaugura la tridimensionalitat de l'art mural italià, i dona així un tall radical amb el romà d'Orient i obre el camí per als volums i l'humanisme del Renaixement italià.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9