Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tractat de Londres (1915)

Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Londres
Map
 51° 30′ 26″ N, 0° 07′ 39″ O / 51.5072°N,0.1275°O / 51.5072; -0.1275
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data26 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLondres Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Participant

El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.[1] Segons el pacte, Itàlia havia de deixar la Triple Aliança i sumar-se a la Triple Entesa, com ja indicava un acord secret signat a Londres entre el 4 i el 5 de setembre de 1914. A més, Itàlia havia de declarar la guerra contra l'Imperi Alemany i l'Austrohongarès en el termini d'un mes. De fet, la declaració de guerra es va fer pública el 23 de maig del mateix any. A canvi, Itàlia havia d'obtenir guanys territorials al final de la guerra.

El Tirol, partit el 1918, amb les parts que van quedar per Àustria anomenades Nordtirol i Osttirol, però part d'un Estat Federal Tirolès
  1. Tirol, fins a la divisió d'aigües alpina, que inclou les províncies modernes de Trento (Trentino) i Bolzano-Bozen (Alto Adige/Südtirol).
  2. Trieste
  3. Gorizia i Gradisca
  4. Ístria, però no Fiume (Rijeka)
  5. part de la Carniola Interior
  6. Dalmàcia septentrional, incloent Zadar (Zara).
  7. Dodecanès
  8. Protectorat sobre Albània
  9. Vlorë
  10. Part de l'imperi colonial alemany a Àsia i Àfrica

Al Regne de Sèrbia se li va prometre:

  1. Split (Spalato)
  2. La costa i les illes al sud de Krka fins a Ragusa (Dubrovnik), i la península Pelješac (Sabbioncello).

Al Regne de Montenegro se li va assignar:

  1. Ragusa (Dubrovnik)
  2. i la costa al sud del port albanès de Shëngjin (San Giovanni di Medua).

També, però més vagament, es va prometre a Sèrbia:

  1. Bòsnia i Hercegovina
  2. Srem
  3. Bačka
  4. Eslavònia (aquesta en contra de les objeccions italianes),
  5. i àrees sense especificar d'Albània (que s'havien de dividir entre Sèrbia, Montenegro i Grècia).

Els italians van insistir, i els aliats van estar d'acord que la qüestió de la costa croata entre Zara i Ístria s'havia de dirimir després de la guerra. També van insistir que Sèrbia no havia de ser informada dels acords. No obstant això, els aliats van ignorar-ho enviant una nota oficial al Govern de Sèrbia, amb data de 4 d'agost de 1915, confirmant les pretensions territorials de Sèrbia i Montenegro per a després de la guerra.

El pacte s'havia de mantenir en secret, però després de la Revolució d'Octubre de 1917, es va publicar pel diari rus Izvestia, el novembre de 1917.

A la Confèrencia de Pau de París, els italians van insistir que només negociarien amb els seus aliats en la guerra Sèrbia i Montenegro, i no amb els enemics derrotats que s'incloïen a la delegació del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Els va ofendre especialment que tres membres de la delegació eren antics diputats austrohongaresos (els croats Ante Trumbić, Josip Smodlaka, i l'eslovè Otokar Ribarž), i que un (l'eslovè Ivan Žolger) havia estat ministre al Gabinet austríac durant la guerra.

El pacte va quedar anul·lat pel Tractat de Versalles, perquè Woodrow Wilson, donant suport a les pretensions eslaves i no reconeixent el tractat, va rebutjar les peticions italianes sobre els territoris dàlmates.

La partició del Tirol va ser confirmada pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye.

Referències

  1. Baker, Ray Stannard. Woodrow Wilson and World Settlement (en anglès). vol.1. Doubleday, Page, and Company, 1923, p. 52–55. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9