|
Tractat de Londres (1915)
El Tractat de Londres (en italià Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itàlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itàlia, el Regne Unit, França i Rússia.[1] Segons el pacte, Itàlia havia de deixar la Triple Aliança i sumar-se a la Triple Entesa, com ja indicava un acord secret signat a Londres entre el 4 i el 5 de setembre de 1914. A més, Itàlia havia de declarar la guerra contra l'Imperi Alemany i l'Austrohongarès en el termini d'un mes. De fet, la declaració de guerra es va fer pública el 23 de maig del mateix any. A canvi, Itàlia havia d'obtenir guanys territorials al final de la guerra. 
Al Regne de Sèrbia se li va prometre:
Al Regne de Montenegro se li va assignar: També, però més vagament, es va prometre a Sèrbia:
Els italians van insistir, i els aliats van estar d'acord que la qüestió de la costa croata entre Zara i Ístria s'havia de dirimir després de la guerra. També van insistir que Sèrbia no havia de ser informada dels acords. No obstant això, els aliats van ignorar-ho enviant una nota oficial al Govern de Sèrbia, amb data de 4 d'agost de 1915, confirmant les pretensions territorials de Sèrbia i Montenegro per a després de la guerra. El pacte s'havia de mantenir en secret, però després de la Revolució d'Octubre de 1917, es va publicar pel diari rus Izvestia, el novembre de 1917. A la Confèrencia de Pau de París, els italians van insistir que només negociarien amb els seus aliats en la guerra Sèrbia i Montenegro, i no amb els enemics derrotats que s'incloïen a la delegació del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Els va ofendre especialment que tres membres de la delegació eren antics diputats austrohongaresos (els croats Ante Trumbić, Josip Smodlaka, i l'eslovè Otokar Ribarž), i que un (l'eslovè Ivan Žolger) havia estat ministre al Gabinet austríac durant la guerra. El pacte va quedar anul·lat pel Tractat de Versalles, perquè Woodrow Wilson, donant suport a les pretensions eslaves i no reconeixent el tractat, va rebutjar les peticions italianes sobre els territoris dàlmates. La partició del Tirol va ser confirmada pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye. Referències
|
|||||||||||||||||||
