Split

Split

Tipus	ciutat de Croàcia i gran ciutat
Localització
43° 31′ N, 16° 26′ E / 43.51°N,16.44°E / 43.51; 16.44
Estat	Croàcia
Županija	Comtat de Split-Dalmàcia
Capital de	Comtat de Split-Dalmàcia
Població humana
Població	160.577 (2021) (2.022,38 hab./km²)
Geografia
Superfície	79,4 km²
Altitud	0 m
Dades històriques
Anterior	Spalatum (en)
Patrocini	Saint Domnius (en)
Organització política
• Batle	Ivica Puljak (en)
Membre de	Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial
Identificador descriptiu
Codi postal	21000
Prefix telefònic	021
Altres
Agermanament amb	Ancona Štip Municipality (en) Velenje ../... 28+
Lloc web	split.hr

Split [splît] (?·pàg.) (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia. Està situada en una petita península que entra a la mar Adriàtica, al peu de les muntanyes Kozjak i Mosor. És la segona ciutat més poblada de Croàcia amb uns 188.694 habitants, la majoria croats (90,1%) i catòlics (88,4%), segons el cens del 2001.

Aquesta ciutat presenta la singularitat d'haver estat construïda dins, i posteriorment a l'entorn, del palau de Dioclecià.

Aquest emperador romà, d'origen dàlmata, es va fer construir un immens palau sobre la seva costa natal, del 294 al 305, per passar-hi la seva jubilació. Ocupa una superfície de 39.000 m². El front de mar encara està constituït del recinte del palau, on s'obre encara la porta marítima, que en l'antiguitat permetia que els vaixells hi atraquessin directament.

L'any 615, el palau és transformat en ciutat quan s'hi refugien els habitants de la veïna Salona (capital de la província romana de Dalmàcia). Construeixen altes cases aprofitant les muralles i els monuments antics. El mausoleu de Dioclecià és transformat en catedral dedicada a Sant Duje, patró protector de la ciutat.

La ciutat és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.^[1]

Split està situada en una península entre la part oriental del golf de Kaštela i el mar Adriàtic. Els punts orogràfics més destacables són el turó de Marjan, de 178 m, que s'eleva en la part occidental de la península, i les crestes Kozjak, de 779 m; i Mosor, de 1.339 m.

Centre històric d'Split i el Palau de Dioclecià

Tipus	àrea protegida
Localització
Entitat territorial administrativa	Split (Croàcia)
Format per	palau de Dioclecià Cathedral of Saint Domnius (en)
Característiques
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1979 (3a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv)
Identificador	97
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
palau de Dioclecià
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	97-001
Category:Cultural heritage monuments in Croatia (en)
palau de Dioclecià

Split té un clima de transició entre el clima mediterrani (Csa) i el clima subtropical humit (Cfa) segons la classificació climàtica de Köppen, perquè només un mes d'estiu té menys de 40 mm de pluja amb estius secs i càlids (amb temperatures que pugen fins als 42 °C al juliol) i hiverns humits. La precipitació mitjana anual és de 806,2 mm. La vegetació és de tipus mediterrani, de fulla persistent (sempervirens), i la flora subtropical (palmeres, cactus) creix a la ciutat i als voltants.

• Albert Visetti (1846-1928) director d'orquestra i professor de cant.
• Marc Antoni de Dominis (1560-1624), nascut a Rab, arquebisbe de Split, matemàtic i científic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Split

Viccionari