Tractat d'Ottawa
El Tractat d'Ottawa o Convenció sobre la prohibició de mines antipersona, abans anomenada Convenció sobre la prohibició de l'ocupació, emmagatzematge, producció i transferència de mines antipersona i sobre la seva destrucció és un tractat internacional de desarmament que prohibeix l'adquisició, la producció, l'emmagatzematge i la utilització de mines antipersona. La Convenció va ser disposada per a la seva signatura els dies 3 i 4 de desembre de 1997 i dipositada el 5 de desembre del mateix any a Nova York davant el Secretari General de les Nacions Unides. Va entrar en vigor l'1 de març de 1999. La Convenció va ser negociada a fi de limitar les insuficiències del Protocol II (sobre la prohibició o la limitació de l'ús de mines, trampes i altres dispositius) de la Convenció sobre certes armes convencionals que diversos Estats jutjaven inadequat per respondre eficaçment al desafiament de la prohibició total de mines antipersona. Tot i el gran suport internacional a la Convenció, el seu èxit continua sent mitigat perquè la majoria dels Estats productors o utilitzadors de mines antipersona es nega a adherir-se al text. Per febrer de 2009, 156 països han ratificat el Tractat i dos Estats l'han signat, però sense ratificar. 37 Estats, incloent-hi la República Popular de la Xina, l'Índia, Rússia i els Estats Units no són part de la Convenció. Principals disposicions de la ConvencióCada Estat membre es compromet a:
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
|