En documents antics, un tort era una acció incorrecta. Quan afectava a una altra persona, física o jurídica, aquesta es considerava perjudicada i, eventualment, podia reclamar reparació del dany. En sentit tradicional "fer un tort" a algú era gairebé equivalent a agreujar-lo, fer-li un greuge.
En àmbits legals anglosaxons és plenament vigent la “Tort Law”, derivada de l'accepció antiga i tradicional del terme.
Vorera ocupada per obres. Exemple d'una acció incorrecta que pot provocar danys i perjudicis.
Documents catalans i altres
El sentit tradicional del terme "tort" es pot comprovar en documents molt diversos. Des de temps antics fins a l'actualitat. Alguns exemples poden consultar-se a continuació.
1615. Miguel de Cervantes Saavedra, en el El Quixot escrigué: "... Y quiero que sepa vuestra reverencia que yo soy un caballero de la Mancha, llamado don Quijote, y es mi oficio y ejercicio andar por el mundo enderezando tuertos y desfaciendo agravios...".[11]
En el sistema jurídic anglosaxó (Common Law), el terme anglès tort indica qualsevol acció o omissió no delictiva que provoqui efectes perjudicials a tercers. La persona autora d'un tort pot ser física (una persona particular) o jurídica (una societat, una entitat) i s'anomena tortfeasor en anglès. També la persona perjudicada pot ser física o jurídica.[16][17]
El torfeasor o autor del dany ha de tenir la capacitat legal de responsabilitat sobre el fet (o la falta) en qüestió (ha de ser una persona adulta i amb plenes facultats).[18][19]
El dany es denomina, en anglès: injury, loss o harm.[20]
