Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Greuge

Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i Diego de Gumiel).[1]

Un greuge és una acció o omissió, física o virtual, que perjudica injustament a una persona o a una institució.[2] Inicialment els greuges s'associaven a agressions personals directes. En una segona fase el terme va passar a significar qualsevol actuació injusta, especialment un abús de poder en contra de les lleis establertes. Les constitucions de Catalunya, Aragó, Mallorca i València recollien el concepte de greuge i determinaven un protocol legal per a solucionar les causes dels agreujats. En una tercera etapa, que continua vigent, també es consideraven greuges les accions o omissions de caràcter personal contra una persona o institució en l'àmbit moral o psicològic, encara que quedessin fora dels àmbits polítics o jurídics.

Greuges en general

La definició del Diccionari català-valencià-balear és molt genèrica.[3] Un greuge s'explica com una acció que provoca dany o molèstia. Sinònims molt propers podrien ser: dany, tort, destorb, mal, ... En el sentit primitiu no es consideraven específicament els greuges legals o d'abús de poder.

Un exemple de "fer greuge" en el sentit de "fer mal" es troba en una de les quatre grans Cròniques:

« Capítol 564. E tot açò dit, dixem a ell e el pregam que ell que partís d'aquí e que faés establir los castells del Regne de València de vianda, e d'altres coses, e que degués be e enfor- tidament menar la guerra, e senyaladament que gitàs tots los moros del dit Regne de València, per ço com eren tots traïdors e havien-nos-ho donat a conèixer moltes vegades que, nós faent bé a ells, punyaren tots temps de fer a nós greuge, e a nós decebre si poguessen; e açò mateix farien a ell si romanien ... »
— Llibre dels fets.

Greuges polítics o jurídics

A Catalunya

Article principal: Síndic de Greuges de Catalunya

A Aragó

De manera semblant que a Catalunya, les Corts aragoneses disposaven d'una estructura legal per a dirimir "greuges" (amb la mateixa denominació que en català). En particular hi havia "recogedores de greuges" i "examinadores de greuges".[4]

Carta Magna

En els precedents de la signatura del document hi havia una llarga llista de greuges provocats pels abusos de poder reial.[5]

Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

El desig de independència fou inspirat per greuges no esmenats. El document recull aquells greuges.[6]

Memorial de greuges

Greuges en sentit modern

Quan una persona, física o jurídica, es considera agreujada per accions o omissions que estan recollides dins del marc legal, el procediment normal és fer una denúncia o presentar una querella.

Greuges privats i personals

Els greuges privats són aquells que no estan previstos en les lleis: no saludar, no felicitar, no manifestar el condol, ... Hi ha dotzenes de situacions possibles que només es poden solucionar amb el diàleg o la intermediació. En casos extrems, les relacions personals es poden enverinar i evolucionar cap una situació molt negativa. És freqüent que les dues persones implicades es considerin mútuament agreujades.

Greuges comparatius

Tots els casos de greuges poden considerar-se de manera aïllada però, quan cal analitzar-los, és interessant comparar-los amb casos semblants. Des del punt de vista de la persona agreujada i, també, des dels ulls de la persona que agreuja. Greuges per accions negatives o per omissió d'accions positives.[7][8]

Altres significats

  • Antigament, agreujar també volia dir "carregar amb impostos". Probablement relacionat amb el llatí gravis (d'on derivà gravetat).
  • Agreujar indica "empitjorar".[9]
  • Agreujar és tan com "causar un greuge".
  • Desgreujar, derivat de desgreuge, expressa "corregir o reparar un greuge".[10]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, Blasón de Aragón: el escudo y la bandera, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1995, pp. 101-102.
  2. ↑ greuge a Optimot
  3. ↑ DCVB: Greuge.
  4. ↑ Jerónimo de Blancas y Tomás. Coronaciones de los Serenissimos Reyes de Aragon. por Diego Dormer, 1641, p. 125–. 
  5. ↑ Ralph Turner. Magna Carta. Taylor & Francis, 17 setembre 2016, p. 142–. ISBN 978-1-317-87394-5. 
  6. ↑ Barry Alan Shain. The Declaration of Independence in Historical Context: American State Papers, Petitions, Proclamations, and Letters of the Delegates to the First National Congresses. Yale University Press, 10 juny 2014, p. 487–. ISBN 978-0-300-15874-8. 
  7. ↑ Montserrat Abelló i Soler. El miracle és viure. ARA LLIBRES, 14 setembre 2015, p. 248–. ISBN 978-84-16154-06-7. 
  8. ↑ Magdalena Montsegur. Cròniques de la Independència. LibrosEnRed, 2009, p. 73–. ISBN 978-1-59754-452-8. 
  9. ↑ agreujar a Optimot
  10. ↑ desgreuge a Optimot
Kembali kehalaman sebelumnya