Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tiwa meridional

Infotaula de llenguaTiwa meridional
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants1.600 (2007)[1]
Autòcton deNou Mèxic Nou Mèxic
EstatEstats Units
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües kiowa-tanoanes
llengües tiwa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2tix
ISO 639-3tix Modifica el valor a Wikidata
Glottologsout2961 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere64-CAA-b Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetix Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1538 Modifica el valor a Wikidata
IETFtix Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1471 Modifica el valor a Wikidata

El tiwa meridional és una llengua kiowa-tano parlada pels tiwes pueblo de Sandia i Isleta a Nou Mèxic i Ysleta del Sur a Texas.

Relacions genealògiques

El tiwa meridional pertany a la subagrupació tiwa de la família de llengües kiowa-tano. Està estretament relacionat amb el més septentrional Picuris (parlat pels Picuris) i Taos (parlat pels Taos). Trager declarà que els parlants del tiwa meridional van ser capaços d'entendre taos i picuris, encara que els parlants de taos i picuris no podien entendre tiwa meridional amb gaire facilitat. Harrington (1910) va observar que un parlant Isleta (tiwa meridional) es comunica en "argot mexicà" amb parlants taos perquè el taos i el tiwa meridional no són mútuament intel·ligibles.

Variació Idioma

El tiwa meridional té tres variants dialectals

  1. Sandía
  2. Isleta
  3. Ysleta del Sur (Tigua)

Trager informà que Sandía i Isleta eren molt similars i mútuament intel·ligibles.

Referències

Bibliografia

  • Allen, Barbara J. (1978). Goal advancement in Southern Tiwa. SIL working papers (No. 22). Summer Institute of Linguistics and University of North Dakota.
  • Allen, Barbara J.; & Frantz, Donald G. (1978). Verb agreement in Southern Tiwa. In Proceedings of the fourth annual meeting of the Berkeley Linguistics Society (pp. 11–17).
  • Allen, Barbara J.; & Frantz, Donald G. (1983). An impersonal passive in Southern Tiwa. SIL working papers (No. 25). Summer Institute of Linguistics and University of North Dakota.
  • Allen, Barbara J.; Frantz, Donald G.; & Gardiner, Donna B. (1981). Phantom arcs in Southern Tiwa. SIL working papers (No. 27). Summer Institute of Linguistics and University of North Dakota.
  • Allen, Barbara J.; & Gardiner, Donna B. (1981). Passive in Southern Tiwa. In Proceedings of the ninth annual Southwestern Areal Language and Linguistic Workshop.
  • Allen, Barbara J.; Gardiner, Donna B.; & Frantz, Donald G. (1984). Noun incorporation in Southern Tiwa. International Journal of American Linguistics, 50 (3), 292-311.
  • Brandt, Elizabeth. (1970). Sandia Pueblo, New Mexico: A linguistics and ethnolinguistic investigation. (Doctoral dissertation, Southern Methodist University).
  • Brandt, Elizabeth. (1970). On the origins of linguistic stratification: The Sandia case. Anthropological Linguistics, 12 (2), 46-50.
  • Gardiner, Donna. (1977). Embedded questions in Southern Tiwa. (Master's thesis, University of North Dakota).
  • Gatschet, Albert. (1891). A mythic tale of the Isleta Indians, New Mexico. Proceedings of the American Philosophical Society, 29, 208-218.
  • Harrington, J. P. (1909). Notes on the Piro language. American Anthropologist, 11 (4), 563-594.
  • Leap, William L. (1970). The language of Isleta, New Mexico. (Doctoral disseration, Southern Methodist University).
  • Leap, William L. (1970). Tiwa noun class semology: A historical view. Anthropological Linguistics, 12 (2), 38-45.
  • Lummis, C. (1910). Pueblo Indian folk stories. New York: The Century Co.
  • Trager, George L. (1942). The historical phonology of the Tiwa languages. Studies in Linguistics, 1 (5), 1-10.
  • Trager, George L. (1943). The kinship and status terms of the Tiwa languages. American Anthropologist, 45 (1), 557-571.
  • Trager, George L. (1946). An outline of Taos grammar. In C. Osgood (Ed.), Linguistic structures in North America (pp. 184–221). New York: Wenner-Green Foundation for Anthropological Research.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9