Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Isleta

Plantilla:Infotaula indretIsleta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscomunitat no incorporada
pueblo (en) Tradueix
Tribu reconeguda federalment Modifica el valor a Wikidata
Epònimwhib (en) Tradueix i illot Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativacomtat de Bernalillo (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Map
 34° 54′ 32″ N, 106° 41′ 31″ O / 34.909°N,106.692°O / 34.909; -106.692
Característiques
Altitud1.489 m Modifica el valor a Wikidata
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipusdistricte
Data5 setembre 1975
Identificador75001162
Listed on the New Mexico State Register of Cultural Properties (en) Tradueix
Data5 maig 1972
Lloc webisletapueblo.com Modifica el valor a Wikidata
Missió de San Agustín de la Isleta en 1925.
Complex d'Esbarjo Isleta Lakes i casino tribal.

Els Isleta són una tribu índia de parla tiwa meridional (grup kiowa-tano) i de cultura pueblo que formen una àrea no incorporada al comtat de Bernalillo (Nou Mèxic). S'anomenen Shiewhibak, i fa referència a un ganivet cerimonial. Viuen a un poble conegut com a San Agustín de la Isleta (Nou Mèxic), encara que un grup emigrà cap a Texas i formà els Ysleta del Sur. Fou establert originalment al voltant del segle xiv.

El pueblo Isleta es troba al mig de la vall del riu Grande, 21 kilòmetres al sud d'Albuquerque. És adjacent a l'est amb un sector del pueblo Laguna. El pueblo va ser construït sobre un escull en forma de ganivet de lava corrent per un antic canal de Riu Grande.[1]

Demografia

Segons dades de la BIA, al seu poble hi vivien 4.170 individus el 1995, endemés de 1.543 a Ysleta del Sur (Texas), però segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 4.421 isleta i 2.382 Ysleta de Texas.

Cultura

Llengua i grup

La població del pueblo Isleta consisteix en bona part dels tiwa meridionals (Tigua en espanyol).[2] Parlen el tiwa isleta, una de les dues varietats del tiwa meridional de la família lingüística kiowa-tano. L'altra varietat és parlada pel pueblo Sandia.

Culturalment els grups Pueblo han estat dividits en dues classificacions culturals: un grup Pueblo Occidental i un grup Pueblo Oriental. Una altra els divideix en tres grups culturals: els grups pueblo occidental, oriental i keres (o central). El pueblo Isleta, en una o altra classificació, és un Pueblo Oriental. L'adjacent pueblo Laguna pertany al grup Keres o central.

Organització social

Isleta (igual que Sandia) tenen grups de blat de moro matrilineal no exògam que estan connectats amb direccions i colors, un sistema de meitats (una fracció relacionada amb l'hivern, l'altra amb l'estiu), un sistema kiva.

També s'hi troba a Isleta el culte Kachina, però està sent més característic dels Pueblo occidental que podien haver estat introduïdes pels Laguna en temps més recents.

En un article publicat a The Santa Fé Magazine el juny de 1913 el p. Anton Docher descriu la vida quotidiana al pueblo a començaments del segle xx,[3] i en particular l'administració del Pueblo plenament reconeguda pel Govern dels Estats Units:

"Un Cacic nomenat vitalíciament, té el poder suprem sobre els seus súbdits". Un governador és escollit anyalment pel poble amb dos assistents, i a vegades es reuneix un Gran Consell. El governador fa de jutge només en casos civils (els crims són lliurats als tribunals de districte). Un capità de guerra i altres funcionaris tenen al seu càrrec les diferents celebracions i danses, com la "dansa dels reis" al gener, la "dansa de la tortuga" al febrer..."

Història

Segle xvii

El nom Isleta ve de l'espanyol "illa petita", nom que els va donar el primer visitant espanyol, Vázquez de Coronado (1540) perquè formaven una mena de llengua de terra en el riu. El nom nadiu del pueblo és "Shiewhibak" (Shee-eh-whíb-bak)[4] que vol dir "un ganivet estès a terra per jugar whib"[5] (una cursa a peu nadiua).[6] El 1582 foren visitats novament per l'espanyol Espejo. La missió espanyola de San Agustín de la Isleta hi fou construïda entre 1629 i 1630 pel frare franciscà Juan de Salas.[7][8]

Durant la revolta pueblo de 1680 molts d'ells van fugir als assentaments hopi d'Arizona, mentre que altres van seguir la retirada espanyola al sud cap El Paso del Norte (avui El Paso (Texas)). Després de la rebel·lió, els isleta van tornar al "pueblo" amb moltes esposes hopi. Més tard, en 1800, les friccions amb els Laguna i Acoma que s'havien unit a la comunitat Isleta, va portar a la creació de l'assentament satèl·lit d'Oraibi. Avui en dia Isleta inclou el pueblo principal iu les petites comunitats d'Oraibi i Chicale.

Segle xviii

El 21 d'octubre de 1887 el pare Anton Docher va anar a Nou Mèxic, on es va ordenar sacerdot a la Catedral de Santa Fe.[9] Després de tres anys a Santa Fe i d'un any a Taos va arribar a Isleta el 28 de desembre de 1891. Allí s'hi va trobar als seus antics amics Adolph Bandelier[10] i Charles Fletcher Lummis.[11] En aquells anys Pablo Abeita (sense relació amb Diego o Louise Abeita) era governador d'Isleta. El pare Anton Docher va servir durant 34 anys a la històrica església Missió de St. Agustin (un dels més antics del país, construït en 1612), fins a 1928, quan va morir. L'enterren amb el Padre Padilla vora l'altar de l'església a Isleta.

Casino

Avui el pueblo gestiona l'Isleta Eagle Golf Course i l'Isleta Lakes Recreational Complex. el Casino Isleta Pueblo és servit pel New Mexico Rail Runner Express, una línia de rodalia de Belen a Santa Fe amb estació pròpia

Referències culturals

  • Isleta durant el 1900 és força descrita en la biografia d'Anton Docher: "The Padre of Isleta The Story of Father Anton Docher" per Julia M. Keleher i Elsie Ruth Chant (1940–2009).
  • Isleta és el conjunt principal de la novel·la de Samuel Gance Anton ou la trajectoire d'un père, sobre la vida del pare Docher.

Bibliografia

  • William C. Sturtevant, Handbook of North American Indians: Volume 9 - Southwest, Government Printing Office, pag. 351, ISBN 9780160045776
  • Samuel Gance, Anton ou la trajectoire d'un père, L'Harmattan, Paris, 2013, 208 p. ISBN 978-2336290164
  • Julia M. Keleher and Elsie Ruth Chant, The Padre of Isleta: The Story of Father Anton Docher, Sunstone press Publishing, 2009.

Referències

  1. ↑ Lummis, Charles. Pueblo Indian Folk-Stories. Nova York: Century Company, 1910, p. 252:1. 
  2. ↑ Val a dir que l'espanyol Tigua només es refereix als tiwa meridionals i no a tot el grup tiwa que inclou als tiwa septentrional que aplega Taos i Picuris.
  3. ↑ Anton Docher. The Quaint Indian Pueblo of Isleta.The Santa Fé Magazine,1913,vol.7,n°7,p.29-32.
  4. ↑ "Knife-shaped-Ridge-where-they-play-whib."
  5. ↑ Frances Densmore. Music of Acoma, Isleta, Cochiti, and Zuñi Pueblos.Washington : U.S. G.P.O., 1957, p.1.
  6. ↑ Lummis, Charles. Pueblo Indian Folk-Stories. Nova York: Century Co, 1910, p. 252:1. «An ancient game in which the players race many miles, kicking a small stick ahead of them. They must touch it only with their toes.» 
  7. ↑ Montaño, Mary Caroline. Tradiciones Nuevomexicanas: Hispano Arts and Culture of New Mexico. UNM Press, 2001, p. 91. ISBN 978-0-8263-2137-4 [Consulta: 22 juliol 2012]. 
  8. ↑ Bandelier, Adolph Francis Alphonse. Final report of investigations among the Indians of the southwestern United States: carried on mainly in the years from 1880 to 1885.... Printed by J. Wilson and son., 1890, p. 233 [Consulta: 22 juliol 2012]. 
  9. ↑ Anton Docher. The Quaint Indian Pueblo of Isleta.The Santa Fé Magazine,1913,vol.7,n°7,p.29.
  10. ↑ Keleher and Chant. The Padre of Isleta. Sunstone Press, 2009, p. 41.
  11. ↑ Keleher and Chant. The Padre of Isleta. Sunstone Press, 2009, p.88.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isleta
Kembali kehalaman sebelumnya