Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tir parabòlic

Esquema d'un tir parabòlic.

El tir parabòlic és un model de moviment, que estudia com es mou un cos llançat sota els efectes de la gravetat. El cos descriu llavors una trajectòria parabòlica. Galileu va demostrar que aquest camí corb és una paràbola, però també pot ser una línia en el cas especial quan es llança directament cap amunt. L'estudi d'aquests moviments es diu balística, i tal trajectòria és una trajectòria balística. L'única força d'importància que actua sobre l'objecte és la gravetat, que actua cap avall, impartint així a l'objecte una acceleració cap avall. A causa de la inèrcia de l'objecte, no es necessita una força horitzontal externa per mantenir la component de velocitat horitzontal de l'objecte.

En aquest model s'utilitza un sistema de referència on l'eix x és horitzontal i l'eix y és vertical. L'origen del sistema se situa en el punt de llançament. S'utilitzen coordenades rectangulars.

El moviment es modelitza com la composició de dos moviments rectilinis, un per cada coordenada. La coordenada x només es mou per l'acció de la velocitat inicial i, per tant, serà un moviment rectilini uniforme. La coordenada y sofreix l'acció de la gravetat i és un moviment rectilini uniformement accelerat.

Es considera que el cos es llança a una velocitat inicial i amb un angle concret. Les velocitats del cos en les components x i y es troben com segueix:

Les components i , compleixen la propietat:

La posició del cos en moviment es troba amb les dues expressions:

S'agafa el valor absolut de l'acceleració de la gravetat,, per simplificar.

Amb aquestes dues expressions podem trobar l'equació de la trajectòria:

Dues dades que es calculen habitualment en tir parabòlic són l'abast i l'altura màxima.

L'abast és la distància horitzontal recorreguda pel cos quan torna a tenir alçada 0. Per calcular-ho se substitueix per 0 la y a l'equació de trajectòria:

D'on s'extreu que pot ser 0 (punt de sortida) o ser:

Aquest valor correspon a l'abast.

L'alçada màxima és el màxim valor que agafa la coordenada y. Quan el cos arriba a l'alçada màxima la velocitat vertical és nul·la. La velocitat vertical segueix la següent expressió:

Si substituïm per 0 i aïllem

Substituint t a l'equació de l'alçada i simplificant, s'arriba que l'alçada màxima és:

Característiques del tir parabòlic

  • Coneixent la velocitat de sortida (inicial), l'angle d'inclinació inicial i la diferència d'altures (entre sortida i arribada) es coneixerà tota la trajectòria.
  • Els angles de sortida i arribada són iguals (sempre que l'altura de sortida i d'arribada són iguals).
  • La distància més gran coberta o abast s'aconsegueix amb angles de sortida de 45°.
  • Per aconseguir la distància més gran fixat l'angle el factor més important és la velocitat.
  • Es pot analitzar el moviment en vertical independentment de l'horitzontal.

Tir parabòlic amb fregament

Quan considerem el fregament la trajectòria és gairebé una paràbola però no exactament. L'estudi de la trajectòria en aquest cas és considerat per la balística.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9