Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Thyra

Plantilla:Infotaula personaThyra
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement900 Modifica el valor a Wikidata
Ducat de Schleswig (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort958 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Knýtlinga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGorm el Vell Modifica el valor a Wikidata
FillsCanute Danaást, Harald I de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Impressió de Lorenz Frølich de Thyra Dannebod ordenant la fundació del Dannevirke

Thyra, també coneguda com a Thorvi o Thyre,[1] va ser una reina danesa, cònjuge del rei Gorm el Vell de Dinamarca, el primer rei de Dinamarca històricament reconegut, que va regnar des del c. 936 fins a la seva mort c. 958.

Fets històrics i incerteses

Gorm i Thyra eren els pares del rei Harald Bluetooth.Es creu que va dirigir un exèrcit contra els alemanys

Mentre que Gorm el Vell tenia sobrenoms menyspreables, la seva dona Thyra es coneixia com una dona de gran prudència. Saxo Grammaticus va escriure que Thyra va ser principalment responsable de la construcció del Danevirke a la frontera sud, però l'arqueologia ha demostrat que era molt més antic, i el paper de Thyra era ampliar-lo.[2]

Thyra va morir abans que Gorm, que va aixecar una pedra commemorativa a Thyra a Jelling, que es refereix a ella com a "Orgull de Dinamarca" o "Ornament de Dinamarca" (danès antic: tanmarka però, danès modern: Dannebod). Gorm i Thyra van ser enterrats sota un dels dos grans túmuls de Jelling, i més tard es van traslladar a la primera església cristiana d'allà. Això es va confirmar quan l'any 1978 es va excavar una tomba que contenia les seves restes sota l'extrem est de l'església actual.

Pedra rúnica per a Thyra, part posterior
Pedra rúnica per a Thyra, cara frontal

Els relats de la filiació de Thyra són tardans, contradictoris i cronològicament dubtosos. Saxo anomena el seu pare com Ethelred, rei d'Anglaterra (normalment identificat amb Ethelred de Wessex), però la seva descripció del seu germà com Ethelstan suggereix que tenia la intenció d'Eduard el Vell, encara que no apareix cap filla a les llistes detallades dels fills d'Eduard que sobreviuen. La saga Jómsvíkinga i la Heimskringla de Snorri diuen que el seu pare era un rei o jarl de Jutlàndia o Holstein anomenat Harald Klak .

La tradició també diu que abans que Thyra acceptés casar-se amb Gorm, ella va insistir que ell construïs una casa nova i hi dormia les tres primeres nits d'hivern i li donés compte dels seus somnis aquelles nits. Els somnis es van explicar al banquet de noces i, tal com es va registrar, imiten els somnis que va tenir el faraó que van ser interpretats per Josep al Gènesi. En el primer somni, tres senglars blancs van sortir del mar, es van alimentar de l'herba i van tornar al mar. A la segona, tres senglars vermells van sortir del mar, i van fer el mateix. En el tercer somni, tres senglars negres amb grans ullals van fer el mateix, però quan van tornar al mar, es va sentir una ràfega tan forta de les onades que tornaven a terra que el soroll es va sentir per tota Dinamarca.

La interpretació de Thyra va ser que els tres senglars blancs representaven tres hiverns molt freds i nevats que matarien "tots els fruits de la terra". Els senglars vermells significaven que a continuació hi hauria tres hiverns suaus, mentre que els senglars negres amb ullals indicaven que hi hauria guerres a la terra. El fet que tots tornessin al mar demostrava que el seu efecte no seria de llarga durada. El fort soroll quan les onades del mar retrocedien a les costes daneses va significar que "homes poderosos vindrien a la terra amb grans guerres, i molts dels seus parents hi participarien". Va dir que si hagués somiat amb els senglars negres i les onades la primera nit, no s'hauria casat amb ell, però que ara, com que estaria disponible per donar-li consells, hi hauria pocs danys per les guerres.[3]

L'asteroide

Referències

  1. Sawyer, Birgit. The Viking-age Rune-stones: Custom and Commemoration in Early Medieval Scandinavia, p. 158 (Oxford University Press, 2000).
  2. National Museum of Denmark (Nationalmuseet). The Danish collection: prehistoric period: Guide for visitors, para. 367 (Thiele 1908, translated by G. Auden).
  3. Rason, Ernest Saga-Book of the Viking Society, 8, 1913–1914, pàg. 288 [Consulta: 22 novembre 2016].

Bibliografia

  • Saxo Grammaticus: La història dels danesos Vol II. Davidson, Hilda Ellis i Fisher, Peter. (1980) DS Brewer: Cambridge
  • Salmonson, Jessica Amanda. (1991) The Encyclopedia of Amazons. Casa Paragon. Pàgina 251.ISBN 1-55778-420-5
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9