Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Theodor Hildebrandt

Plantilla:Infotaula personaTheodor Hildebrandt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1804 Modifica el valor a Wikidata
Szczecin (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1874 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, entomòleg Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1837 Modifica el valor a Wikidata)
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilhelm Schadow i Johann Gottfried Niedlich Modifica el valor a Wikidata
AlumnesChristian Albrecht von Benzon, Ferdinand Theodor Dose i Heinrich Kempf Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Theodor Hildebrandt (alemany: Ferdinand Theodor Hildebrandt) (Szczecin, 2 de juliol de 1804 - Düsseldorf, 29 de setembre de 1874) va ser un artista alemany de l'escola de pintura de Düsseldorf especialitzat en temes literaris i històrics.[1] També va ser un destacat entomòleg.

Biografia

Va ser deixeble del pintor Schadow i, després del nomenament de Schadow a la presidència d'una nova acadèmia a les províncies renanes el 1828, va seguir aquest mestre a Düsseldorf. Hildebrandt va començar pintant quadres il·lustratius de Goethe i Shakespeare; però d'aquesta forma va seguir les tradicions de l'escenari més que les lleis de la naturalesa. Va produir ràpidament «Faust i Mefistòfeles» (1824), «Faust i Margaret» (1825) i «Lear i Cordèlia» (1828). Està associat a l’escola de pintura de Düsseldorf.[2]

Va visitar els Països Baixos amb Schadow el 1829, i va vagar sol el 1830 a Itàlia; però els viatges no van alterar el seu estil, encara que el van portar a conrear alternativament l'eclecticisme i el realisme.

A Düsseldorf, cap al 1830, va produir «Romeu i Julieta», «Tancred i Clorinda» i altres obres que mereixen ser classificades amb pintures anteriors; però durant el mateix període va exposar (1829) «El Lladre» i (1832) el «Capità i el seu fill petit», exemples d'un realisme afecte però amable, que va captivar el públic i va marcar fins a cert punt una època en l'art prussià.[3] La imatge que va fer la fama d'Hildebrandt és l'«Assassinat dels fills del rei Eduard» (1836), del qual l'original, posteriorment copiat amb freqüència, encara pertany a la col·lecció Spiegel a Halberstadt.

Comparativament tard en la vida, Hildebrandt va provar els seus poders com a pintor històric en quadres que representaven Wolsey i Enric VIII, però va tornar a caure en el romàntic a «Otel·lo i Desdèmona». Després de 1847 Hildebrandt es va lliurar a la pintura de retrats, i en aquesta branca va aconseguir una gran pràctica. Hildebrandt també va ser entomòleg especialitzat en coleòpters i membre de la Societat Entomològica de Stettin. Va morir a Düsseldorf el 1874.

Pintures seleccionades

Referències

  1. «Historische Zeitungen / 1843 [1109 / Suche Hildebrandt Käfer uni-duesseldorf.de]» (en alemany), 1843. [Consulta: 9 juny 2023].
  2. «Hildebrandt». [Consulta: 9 juny 2023].
  3. Baumgärtel, Bettina. Die Düsseldorfer Malerschule und ihre internationale Ausstrahlung 1819 - 1918: die Publikation erscheint anlässlich der Ausstellung Weltklasse. Die Düsseldorfer Malerschule 1819 - 1918, Museum Kunstpalast, Düsseldorf, 24. September 2011 - 22. Januar 2012. Petersberg: Imhof, 2011. ISBN 978-3-86568-702-9. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9