Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rudolf Wiegmann

Plantilla:Infotaula personaRudolf Wiegmann
Biografia
Naixement17 abril 1804 Modifica el valor a Wikidata
Adensen (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1865 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, escriptor, professor d'universitat, pintor, arqueòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKunstakademie de Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorg Moller i Karl Otfried Müller Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHeinrich Lauenstein i Andreas Simons (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarie Wiegmann Modifica el valor a Wikidata

Rudolf Wiegmann (Adensen, 17 d'abril de 1804 - Düsseldorf, 17 d'abril de 1865), nascut Heinrich Ernst Gottfried Rudolf Wiegmann, va ser un pintor, arqueòleg, historiador de l'art, artista gràfic i arquitecte alemany. Va treballar a l'estil clàssic i, com a pintor, és conegut sobretot pel seu vedute. La seva dona, Marie Wiegmann, amb qui es va casar el 1841, també va ser una pintora de certa mena.

Biografia

La Marktplatz de Hannover

Provenia d'una família de militars. El seu pare era tinent (més tard capità) del Desè Regiment d'Infanteria i va morir en la batalla de Waterloo, on servia com a ajudant del coronel Geoge du Play.[1]

Roma Al llarg del Tíber; amb vistes del Castel Sant'Angelo i Basílica de Sant Pere

Quan era nen, va visitar sovint l'església de Sant Dionís a Nordstemmen i la seva arquitectura gòtica va deixar una profunda impressió en ell. Va començar estudiant arquitectura, matemàtiques i astronomia al «Ratsgymnasium» de Hannover, on la seva família s'havia traslladat després de la mort del seu pare. Un dels seus amics d'infància va ser agost Heinrich Andreae, que més tard es convertiria en l'arquitecte de la ciutat de Hannover. Després de 1823, ell i Andreae van assistir a la Universitat de Göttingen, on va estudiar història, ciències naturals i arqueologia i va quedar especialment impressionat per les conferències de Karl Otfried Müller.

Va començar els seus estudis d'art a Darmstadt amb l'arquitecte de la ciutat, Georg Moller, que el va animar a complementar el seu treball de classe mitjançant la recerca pràctica a Roma. En conseqüència, el 1828, va anar a treballar per a l’Institut Arqueològic Alemany, investigant les pintures murals de Pompeia. Hi va romandre fins al 1832 i va passar a formar part de la colònia d'art alemanya.

Després del seu retorn, es va dedicar a crear vedute de Hannover; pintures a l'oli, aquarel·les, litografies i aiguaforts, que va publicar com a àlbum el 1835. Durant aquest temps, la seva única obra arquitectònica va implicar una volta de tomba per a Johann Ludwig Söhlmann (1797–1834), un fabricant de cuir.[2] També es va convertir en membre del «Kunstverein Hannover» ('Associació d'Art') i va formar part del comitè que va triar les obres per a les seves exposicions.

La tomba de Johann Ludwig Söhlmann

La seva carrera a Düsseldorf

No obstant això, no estava satisfet amb la seva carrera a Hannover i es va traslladar a Düsseldorf el 1836. Allà va publicar un llibre basat en la seva obra a Pompeia: The Painting of the Ancients in Application and Technique. Això va donar lloc a una disputa amb l'arquitecte, Leo von Klenze, que va qüestionar les conclusions de Wiegmann. Wiegmann va respondre el 1839 amb Sir Leo von Klenze i Our Art.

Després de 1836, va ensenyar a la Kunstakademie Düsseldorf. Va ser nomenat professor d'Arquitectura i Perspectiva el 1839; càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Des de 1846, també va ser el cap del Secretariat Acadèmic, sota el director Friedrich Wilhelm Schadow, i va ser responsable de la correspondència, les matrícules i els programes. Durant aquests anys, es va convertir en un defensor de Rundbogenstil, un tipus d’arquitectura renaixentista romànica i va dissenyar una casa per a Schadow a l'actual Schadowstraße.

El 1839, va dissenyar un nou sistema per a juntes de sostres que va descriure en un llibre anomenat La construcció de ponts de cadena segons el sistema de triangles i la seva aplicació a les juntes de sostre. No obstant això, un sistema pràcticament idèntic va ser inventat aproximadament a la mateixa època per l'enginyer francès Camille Polonceau, que el va utilitzar per construir les estacions del ferrocarril París-Versalles, per la qual cosa s'ha conegut com a "Sostre de Polonceau".[3]

Va ser membre del « Kunstverein für die Rheinlande und Westfalen», formant part del seu consell d'administració. Després de 1844, va editar la seva publicació oficial, el Correspondenzblatt. El 1857, va ser nomenat membre corresponent del Royal Institute of British Architects. Durant els seus últims anys, va patir una malaltia toràcica (possiblement tuberculosi) i va renunciar als seus càrrecs al Kunstverein poc abans de la seva mort.

El seu fill, Arnold, va ser assassinat a la batalla de Spicheren el 1870. Dos anys més tard, els seus papers personals van ser destruïts en un incendi al Kunstverein.

Alumnes destacats

Referències

Corredor a la Schadowhaus

Escrits de Wiegmann en línia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9