|
The Gay Desperado
The Gay Desperado és una pel·lícula estatunidenca de l'any 1936 dirigida per Rouben Mamoulian i protagonitzada per Ida Lupino i Nino Martini.[1] ArgumentMèxic. Excitats per la visió d'una pel·lícula de gàngsters que es projecta al cinema local, el bandit Pablo Braganza (Leo Carrillo) i la seua banda destrossen les butaques i provoquen una baralla. Braganza, que somia en ésser l'enemic número 1 del seu país, obliga un jove cantaire, Chivo (Nino Martini), a unir-se a la banda, ja que pretén acompanyar les seues malifetes amb música i cançons. Assalten una emissora de ràdio i després segresten la bella Jane (Ida Lupino), endinsant-se al desert.[1] Repartiment
Context històric i artísticThe Gay Desperado és una eixelebrada i bellugadissa comèdia musical ambientada a Mèxic, però rodada (extremant els tòpics i amb profusió de decorats de cartó pedra) sense sortir dels estudis de Hollywood. El resolut protagonista és l'aleshores popular cantant i actor italoamericà Nino Martini, prou capaç d'entonar una ranxera com una ària o qualsevol estàndard melòdic. Li fa costat Mischa Auer, aquest en el paper d'un indi mexicà amb accent alemany, i Leo Carrillo, fent del bandit Braganza, el qual s'instrueix en l'ofici criminal veient pel·lícules dels gàngsters de Chicago. En la paròdia, s'hi pot entreveure un homenatge al cinema negre i, de manera delirant, es combina el cinema d'aventures i els propòsits criminals amb la comicitat declarada, tan propera a les bogeries dels germans Marx com a les efervescents animacions de Tex Avery. Tot plegat és amanit amb un continu bany d'exotisme musical i servit amb elegància i subversió.[1] N'és inoblidable la seqüència on Ida Lupino demostra al bandit la seua afecció amorosa, donant-li bufetades i cops d'escombra. Malgrat les envestides, el protagonista se sent molt estimat i respon cantant The World is Mine Tonight, una melodia romàntica de Postford & Marwell, prou eficaç perquè la noia s'emocioni i aboqui unes llàgrimes. En una altra vinyeta, l'arrauxat tenor aconsegueix que s'ajorni el seu propi afusellament, al·legant llavors que si el maten mai més podrà tornar a cantar Mamacita mía, que és la cançó favorita de la cinquena muller de Braganza. Així, hom té un film d'humor absurd i farcit de disbarats, menú perfecte per a aquesta obra exacerbada, divertida i enginyosa de Rouben Mamoulian, el qual fou també autor d'altres portentoses comèdies musicals.[1] Frases cèlebres
Premis
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Gay Desperado
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
