Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Terror corporal

Grup de zombis durant el rodatge de la pel·lícula Meat Market 3

El terror corporal o horror corporal (de l'anglès body horror) és un subgènere de la ficció de terror que mostra intencionadament alteracions grotesques o psicològicament pertorbadores del cos humà o d'una altra criatura.[1] Aquestes modificacions es poden manifestar mitjançant sexe aberrant, mutació, mutilació, zombificació, violència gratuïta, malalties o canvis antinaturals del cos, i incideix en la capacitat del cos per a la transgressió i l'acció política més enllà de la seva consideració com a objecte fetitxitzat per la mirada de l'espectador.[2]

El terror corporal era una descripció aplicada originàriament a un subgènere emergent de les pel·lícules de terror nord-americanes, però té arrels a la literatura gòtica primerenca i s'ha expandit per a incloure altres mitjans i formes artístiques.[3]

Característiques

Segons la crítica de cinema Linda Williams, el terror corporal s'engloba en un dels tres gèneres «bruts» (gross) o «d'excés» que també inclou la pornografia i el melodrama.[4] Williams escriu que l'èxit d'aquests gèneres corporals «sovint es mesura pel grau en què la impressió del públic emula el que es veu a la pantalla».[4] Per exemple, una audiència pot experimentar sentiments de por a través del terror, simpatia mitjançant el melodrama o excitació sexual a través de la pornografia.[5] El terror corporal se centra específicament en els límits i les capacitats transformadores del cos humà: es realitza una ruptura del que és vulgarment conegut, una deformació del que és natural per a crear un impacte en l'espectador.[6]

El terror corporal sovint se solapa amb altres subgèneres de terror. Per exemple, l'slasher, el gore o les pel·lícules de monstres també poden contenir elements de mutilació, però difereixen pel missatge i la intenció.[7] Una diferència comuna en el gènere de terror corporal és que les corrupcions o transmutacions del cos rarament són el resultat d'una violència immediata o inicial. En canvi, generalment es caracteritzen per una pèrdua de control conscient sobre el cos a través de mutacions, infeccions o altres causes que impliquen transformacions incontrolades.[8] El gènere pot invocar sentiments intensos de fàstic físic i psicològic, o repugnància, i jugar amb l'ansietat provocada per la vulnerabilitat física.[9] A més dels temes comuns utilitzats dins del gènere de terror, alguns temes específics del terror corporal poden ser la invasió (Alien, 1979), contagi (Antiviral, 2012), mutació (La substància, 2024),[10] transformació (Grave, 2016),[11] malaltia (Afflicted, 2013), mutilació (Antichrist, 2019) o altres distorsions no naturals (The human centipede, 2009) o violentes del cos humà (Upgrade, 2018). Les pel·lícules de terror corporal com Crash (1996), Titane (2021)[12] i Crims del futur (2022)[13] s'han comparat amb el terror eròtic.[14]

Història

El terme body horror va ser utilitzat per primera vegada per Phillip Brophy al seu article de 1983 «Horrality: The Textuality of the Contemporary Horror Film».[15][16] Tot i que Brophy va encunyar el terme per a descriure específicament una tendència dins del setè art, el director de cinema Stuart Gordon va recordar que el terror corporal havia existit abans de la seva adaptació a la pantalla, sobretot dins de la literatura de ficció.[17][6]

Literatura

El monstre de Frankenstein interpretat per Boris Karloff

Frankenstein (1818) de Mary Shelley és un dels primers exemples del subgènere de terror corporal dins de la literatura.[18] Es creu que l'èxit del terror gòtic al segle xix, en combinació amb el naixement de la ciència-ficció com a forma literària, és l'origen del terror corporal com a gènere literari. Segons Jack Halberstam: «en centrar-se en el cos com a emplaçament de la paüra, la novel·la de Shelley suggereix que són les persones (o almenys els cossos) les que aterren la gent i el paisatge de terror és substituït per la pell suturada».[3]

La transformació (1915) de Franz Kafka és un altre dels primers exemples de la literatura de terror corporal. Explica com Gregor Samsa, un jove i tediós viatjant de comerç, es transforma de la nit al dia per raons desconegudes. L'obra va influir en altres obres de terror corporal com la pel·lícula The fly (1958).

Cinema

L'experiment del Dr. Quatermass (1955) es considera la primera pel·lícula de terror corporal.[19] El cineasta canadenc David Cronenberg és considerat un dels principals creadors del terror corporal ja des d'algunes de les seves primeres pel·lícules com Venen de dintre de... (1975), Ràbia (1977) i el remake de La mosca (1986). Moltes pel·lícules contemporànies del gènere de terror (les produïdes després de 1968), inclòs el terror corporal, es consideren «postmodernes» en contrast amb el terror clàssic. Per això, les delimitacions entre els gèneres són difícils de definir, ja que l'art postmodern sovint s'ocupa de difuminar els límits entre categories.[20]

El gènere de terror corporal està àmpliament representat al terror japonès.[21] La pel·lícula Akira (1988) de Katsuhiro Otomo és un dels primers exemples d'horror corporal dins l'anime. La pel·lícula utilitza el gènere per a explorar la «noció del cos adolescent com a lloc de transformació, una metamorfosi que pot semblar monstruosa tant per a l'individu que la pateix com per al món exterior».[22]

Còmic

Autors de manga, com Junji Ito, s'han especialitzat a escriure dins del gènere de terror i utilitzen temes del terror corporal en combinació amb dispositius narratius del J-Horror.[23] Molt influenciat per les obres literàries d'H.P. Lovecraft, el manga d'Ito representa l'horror corporal obscè tant a través de l'estètica com de la narrativa per a invocar sentiments de terror abjecte.[1] En canvi, el dibuixant canadenc Michael DeForge incorpora aspectes recurrents d'horror corporal dins de la seva obra a través d'estils narratius i estètics menys gràfics.[24]

Des del segle xviii, el gènere de terror ha estat popular entre els lectors però rebutjat com a controvertit per alguns crítics que veuen el gènere i els seus elements temàtics amenaçadors o perillosos per a la societat.[25] A causa de l'ús de la violència gràfica i gratuïta o de temes que es poden considerar tabú, les obres de terror que es troben dins del gènere de terror corporal sovint s'han censurat o prohibit en alguns països.[26]

Referències

  1. 1,0 1,1 Cruz, R. A. L. Journal of Popular Film and Television, 40, 4, 2012, pàg. 160–168. DOI: 10.1080/01956051.2012.654521.
  2. Olea Romacho, Miguel «Body Horror. Políticas del cine de terror más allá del cuerpo y el relato normados» (en castellà). Brumal. Revista de investigación sobre lo Fantástico, 11, 2, 22-12-2023, pàg. 57–77. DOI: 10.5565/rev/brumal.895. ISSN: 2014-7910.
  3. 3,0 3,1 Halberstam, J. (1995). Skin shows: Gothic horror and the technology of monsters. Duke University Press.
  4. 4,0 4,1 Williams, L. Film Quarterly, 44, 4, 1991, pàg. 2–13. DOI: 10.2307/1212758. JSTOR: 1212758.
  5. González Montero, Sebastián Alejandro Estudios de Filosofía, 36, 29-08-2007, pàg. 223–245. DOI: 10.17533/udea.ef.12747 [Consulta: free].
  6. 6,0 6,1 Cardin, Matt. (2017). Horror Literature Through History: an Encyclopedia of the Stories That Speak to Our Deepest Fears [2 Volumes]. Santa Barbara, California: Greenwood.
  7. Reyes, X. A. (2016). Horror Film and Affect: Towards a Corporeal Model of Viewership (Vol. 47), p. 16. Routledge.
  8. Hutchings, Peter. (2009). The A–Z of Horror Cinema. A–Z Guides 100. Lanham, MD: Scarecrow Press.
  9. «The Future of Body Horror: Can Our Art Keep up with Our Suffering?» (en anglès). The Rumpus.net, 26-01-2017.
  10. Iglesias, Eulàlia. «Demi Moore protagonitza l'experiència cinematogràfica més extrema de la temporada». Ara, 09-10-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
  11. Donat, Begoña. «Julia Ducournau: “Las películas de terror me resultan tranquilizadoras”» (en castellà). Pikara Magazine, 06-10-2021. [Consulta: 28 gener 2025].
  12. Haddad, Natalie. «The Automotive-Erotic Body Horror of Titane» (en anglès americà). Hyperallergic, 04-11-2021. [Consulta: 22 octubre 2023].
  13. Kaufman, Sophie Monks. «David Cronenberg Creates a World Where "Surgery is the New Sex"» (en anglès americà). Hyperallergic, 05-06-2022. [Consulta: 22 octubre 2023].
  14. Walker, Billie. «Is Body Horror the New Intimacy?» (en anglès americà). Hyperallergic, 09-01-2023. [Consulta: 22 octubre 2023].
  15. Brophy, P. Art & Text, Melbourne, 1983, 3, 1983.
  16. Brophy, Philip. "die body crap cut me up smiling". Philipbrophy.com. Retrieved from http://www.philipbrophy.com/projects/rstff/Horrality_H.html
  17. Kane, Paul and Marie O'Regan. The Mammoth Book of Body Horror. Philadelphia: Running Press, 2012. 
  18. López, Carmen. «El gusto por lo repugnante: la perversión del 'body horror' escrito por mujeres» (en castellà), 26-10-2024. [Consulta: 28 gener 2025].
  19. Chapman, James. Projecting Tomorrow: Science Fiction and Popular Cinema (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2013-01-30. ISBN 978-0-85773-312-2. 
  20. Pinedo, I Journal of Film and Video, 48, 1–2, 1996, pàg. 17–31. JSTOR: 20688091.
  21. Gateward, F. (2002). Bubblegum and heavy metal. Sugar, Spice, and Everything Nice: Cinemas of Girlhood, (29)269, p. 283.
  22. Napier, S. J. (2001). Akira and Ranma 1/2: The Monstrous Adolescent. In Anime from Akira to Princess Mononoke (pp. 39–62). Palgrave Macmillan, New York.
  23. Bush, L. (2001). Asian Horror Encyclopedia: Asian Horror Culture in Literature, Manga, and Folklore. iUniverse.
  24. Jones, T. (2014). "Aw Dude, Gross": The Mundane Body Horror of Michael DeForge.
  25. Cooper, L. A. (2010). Gothic Realities: The Impact of Horror Fiction on Modern Culture. McFarland. ISBN 0786448350.
  26. Bramesco, Charles; Tobias, Scott; Fear, David (October 28, 2016). «Banned and Brutal: 14 Beyond-Controversial Horror Movies». Rolling Stone. 

Bibliografia

  • La nueva carne. Una estética perversa del cuerpo (en castellà). Madrid: Valdemar, 2002. ISBN 9788477024071. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9