Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fetitxisme

Fetitxisme (del llatí, facticius, «artificial», i portuguès feitiço, «magia», «mania»; i del francès fétiche)[1][2][3] és la devoció cap als objectes materials, anomenats fetitxes. El fetitxisme és una forma de creença o pràctica religiosa en la qual es considera que certs objectes tenen poders màgics o sobrenaturals i que protegeixen el portador o les persones de les forces naturals. Els amulets també són considerats fetitxes.

Història

La paraula fetitxe ve de "feitiço", terme portuguès que significa 'màgia' o 'encís'. El terme va ser donat a conèixer a Europa per l'erudit francès Charles de Brosses el 1757, mentre comparava la religió d'Àfrica occidental amb els aspectes màgics de la religió de l'antic Egipte. La sang és comunament considerada un poderós fetitxe o ingredient per a la seva elaboració, i en algunes parts d'Àfrica el pèl dels blancs.

Però també els fetitxes són elements importants en totes les cultures primitives de tot el món. Ell i altres estudiosos del segle xviii usaven el concepte per a aplicar la teoria de l'evolució en la religió. En la seva teoria de l'evolució de la religió, de Brosses va proposar que el fetitxisme és l'estat més primitiu de la religió, seguit pels estats de politeisme i monoteisme, que representen una progressiva abstracció del pensament. En el segle xix, filòsofs com Herbert Spencer van rebutjar la teoria de de Brosses que el fetitxisme era la "religió original". En el mateix segle, antropòlegs i erudits de la religió comparativa, com I. B. Tylor i J. F. McLennan, van desenvolupar les teories de l'animisme i el totemisme per a explicar el fetitxisme. Tylor i McLennan sostenen que el concepte del fetitxisme permet als historiadors de la religió desplaçar l'atenció de les relacions entre les persones i Déu a les relacions entre les persones i els objectes materials. Vegeu fetitxisme religiós.

Altres usos del terme

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9