Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Terrades

Per a altres significats, vegeu «Terrades (Mallorca)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTerrades
Imatge
Terrades des de l'ermita de Sant Sebastià
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 18′ 43″ N, 2° 50′ 24″ E / 42.3119°N,2.84°E / 42.3119; 2.84
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalTerrades Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població345 (2024) Modifica el valor a Wikidata (16,43 hab./km²)
Llars34 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTerradenc, terradenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMuga Modifica el valor a Wikidata
Altitud228 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal17731 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17196 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171962 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webterrades.cat Modifica el valor a Wikidata


Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa. Limita al nord amb els pobles de Darnius i Boadella i les Escaules; amb Llers a l'est; amb Cistella i Vilanant al sud; i amb Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga a l'oest. El poble queda encaixat al centre d'una vall reduïda entre les muntanyes que conformen el sector nord-oriental de la serra de la Mare de Déu del Mont (la Penya, 484 m; Santa Magdalena, 527 m; els Avalls, 347 m), a la conca de les rieres Rissec i Murga, afluents del riu Manol.

La dita diu: A Terrades tots són lladres i a Lledó fins el rector.

Història

La parròquia de Santa Cecília de Terrades s'esmenta el 982, quan el clergue Guiu (o Guigó) deixa al monestir de Sant Pere i Sant Prim de Besalú dos masos situats en aquest lloc. L'església romànica dedicada a Santa Cecília, de tres absis i tres naus, s'esmenta el 1115, quan Ricard de Terrades empenyora a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia en aquesta parròquia, que va ser del tot destruïda al final de la Guerra civil espanyola, el febrer del 1939. L'actual església es va construir el 1954. El Castell de Terrades, les ruïnes del qual són a la Roca, va ser lliurat per l'Infant Pere, en nom de Jaume I, als vescomtes de Rocabertí, el 1272.

Geografia

  • Llista de topònims de Terrades (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Entitat de població Habitants (2023)
Terrades295
Palau-surroca30
la Guàrdia21
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 25 34 187 486 860 740 705 717 726

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
641 554 411 448 376 239 194 179 182 182

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
192 183 200 182 167 146 254 317 311
288

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
285
314
338
345
345
- - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Monuments

Terrades compta amb els següents monuments:

Tradicions i cultura

Les festes de Terrades són:

  • Festa Major de Terrades. 22 de novembre, per Santa Cecília, patrona dels músics.
  • Fira-Mercat de la Cirera. El primer diumenge de juny.
  • Les Quines de Terrades. Els diumenges i festius de desembre i primers de gener de cada any.

Les cireres de Terrades són molt apreciades per la seva gran qualitat, realitzant la seva Fira-Mercat cada any des de 1996, el primer diumenge de juny, en què les famílies propietàries, venen la seva millor qualitat de cirera. No hi ha cooperativa.

Els cirerers poden observar ja a cada costat de la carretera, arribant des de Llers. El seu període de floració sol començar a mitjans-finals d'abril. El cirerer i la seva floració és tan abundant, que fins i tot és motiu de reunió del col·lectiu japonès pròxim a la zona, per realitzar la seva tradicional Festa Hanami.

La qualitat de la cirera d'aquesta terra, va crear fins i tot un recorregut de mes i mig aproximadament (fins que acaba la seva temporada), durant el qual una sèrie de restaurants i els seus municipis, van embastar un viatge al voltant del món del gust, de la retina i del record, preservant els valors tradicionals de l'Alt Empordà.

El seu municipi de caràcter rural està format per cases de pedra dels segles xvi i xvii.

Fills i filles del poble

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9