Cantallops
Cantallops és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. És un nucli agrupat entorn de l'església i les restes d'un castell medieval. Geografia
El terme municipal de Cantallops s'estén pel vessant meridional de la serra de l'Albera. El terme posseeix una extensa zona forestal, principalment d'alzines sureres. També hi ha pins, alzines i roures. Aquesta reserva forestal ocupa la part septentrional i més accidentada del terme. El bosc ha estat destruït en alguns indrets pels incendis. Una carretera local comunica el poble de Cantallops amb la N-II de Barcelona a França, uns 2 km al sud de la Jonquera. Al poble de Cantallops s'agafa un camí que porta al veïnat de Requesens, del municipi de la Jonquera. EtimologiaContra el que l'etimologia popular ha cregut, la vila de Cantallops no és "el lloc d'on se sent cantar o udolar els llops", interpretació que seria versemblant i que, a més, concordaria amb la gran presència del llop en general a tot Catalunya, i en especial per aquests entorns (l'escut municipal representa un llop). Tanmateix Cantallops, com en occità Cantalop serien formats pel gal cant- (vessant) + *lupa de la vella arrel oronímica *lup-/*lop- (altura, elevació de terreny).[1] HistòriaEl lloc i l'església són esmentats el 844 en un precepte atorgat a favor del monestir de Sant Quirze de Colera, on consta que els monjos d'aquest cenobi havien poblat el territori i edificat l'església de Sant Esteve (de Cantalupis). El lloc pertanyia al comtat de Peralada. La població acusà un augment notable durant els segles xviii i xix. Des del primer quart del segle xx s'inicià una davallada demogràfica, molt influïda no només per l'èxode vers les ciutats, sinó també per la minva de la rendibilitat de l'explotació forestal. El suro donà lloc a l'establiment de petites indústries taperes de caràcter familiar. L'etapa pròspera d'aquesta activitat fou a la fi del segle xix i a la primeria del xx. Als anys quaranta del segle xx, però, ja havia desaparegut gairebé totalment. En un mas d'aquest poble, el mas Bell-lloc, hi arribaren Antoni Rovira i Virgili, la seva família i altres diputats del Parlament de Catalunya, amb els respectius acompanyants, la nit del divendres 27 de gener de 1939 en el seu camí vers l'exili.[2] Demografia
Política
Llocs d'interès
Referències
Enllaços externs |