Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Teoria Kaluza-Klein

En física, la teoria Kaluza-Klein (o teoria KK) és una teoria que intentà unificar les forces fonamentals de la gravitació i l'electromagnetisme. La teoria, publicada el 1921, fou creada pel matemàtic Theodor Kaluza que descobrí que es podia unificar la relativitat general i l'electromagnetisme de Maxwell utilitzant un espaitemps de cinc dimensions, i estesa pel físic teòric suec Oskar Klein. Fou la primera teoria física que va considerar la possibilitat de dimensions espacials addicionals.

Descripció

El 1919, Theodor Kaluza, llavors professor ajudant a la Universitat de Königsberg, envià una carta a Albert Einstein presentant-li la seva teoria. Einstein respongué amb entusiasme i en recomanà la publicació a la revista de l'Acadèmia Prussiana de Ciències,[1] que ho feu el desembre de 1921. En la seva teoria, Kaluza demostrava com, en un espaitemps de cinc dimensions (quatre d'espacials i una de temporal), es podia unificar en una sola teoria la relativitat general d'Einstein i l'electromagnetisme de Maxwell, de manera que s'aconseguia una descripció unificada de les forces de la natura conegudes en aquells moments (les forces nuclear feble i nuclear forta encara no s'havien descrit correctament). Les equacions resultants de la teoria es poden separar en tres conjunts, un d'equivalent a les equacions de camp d'Einstein, un altre equivalent a les equacions de Maxwell i un darrer conjunt consistent en un camp escalar addicional anomenat «radió».

La teoria de Kaluza era elegant matemàticament i tingue un ressò considerable. Nogensmenys, tenia un problema greu: per què no observem la dimensió extra que postula? En l'article, Kaluza no responia a aquest problema, que quedà sense respondre durant un temps. Fou el físic suec Oskar Klein qui aportà una possible solució al problema. El 1926, en un article en Zeitschrift für Physik,[2] postulà que en realitat la cinquena dimensió extra de Kaluza podia estar extraordinàriament recargolada, de manera que l'espai en aquesta dimensió no tindria més d'uns 10-32 metres, de manera que la seva presència és inobservable a les nostres escales.

Amb la nova modificació de Klein, la teoria, llavors ja coneguda com a teoria Kaluza-Klein, recobrà el seu interès. Malgrat tot, continuava presentant problemes importants: en primer lloc, no era una descripció quàntica de les forces (no era una teoria quàntica de camps) i, en segon lloc, no incloïa els fermions. D'aquesta manera, la teoria va quedar oblidada, com un intent interessant però que no aconsegueix una descripció completa de la natura. Tot i així, la idea bàsica de la teoria (dimensions extrarecargolades a nivell microscòpic, no gaire superior a la longitud de Planck) és a la base de les modernes teories de cordes, que igualment intenten unificar totes les forces conegudes.

Hipòtesi de Kaluza

Al seu article de 1921,[3] Kaluza establia tots els elements de la teoria clàssica de cinc dimensions: la mètrica, les equacions de camp, les equacions de moviment, el tensor tensió-energia i la condició del cilindre. Sense cap paràmetre lliure s, simplement estén la relativitat general a cinc dimensions. Es comença per la hipòtesi d'una forma de la mètrica cinc dimensions \ widetilde {g} _ {ab} </math>, on els índexs llatins abasten cinc dimensions. S’introdueix també la mètrica espaciotemporal de quatre dimensions {g} _ {\ mu \ nu}, on els índexs grecs abasten les quatre dimensions habituals de l'espai i el temps; un vector de 4 vectors A ^ \ mu identificat amb el potencial de vector electromagnètic; i un camp escalar <phi </math>. A continuació, descomposeu la mètrica 5D de manera que la mètrica 4D quedi emmarcada pel potencial vectorial electromagnètic, amb el camp escalar a la cinquena diagonal. Això es pot visualitzar com:

.

Es pot escriure amb més precisió:

on l’índex 5 indica la cinquena coordenada per convenció tot i que les primeres quatre coordenades s’indexen amb 0, 1, 2 i 3. La mètrica inversa associada és:

.

Aquesta descomposició és força general i tots els termes no tenen dimensió. Kaluza aplica llavors la maquinària de la relativitat estàndard a aquesta mètrica. Les equacions de camp s'obtenen a partir de les equacions d'Einstein de cinc dimensions, i les equacions de moviment a partir de la hipòtesi geodèsica de cinc dimensions. Les equacions de camp resultants proporcionen tant les equacions de la relativitat general com l'electrodinàmica; les equacions del moviment proporcionen la equació geodèsica i la llei de la força de Lorentz de quatre dimensions, i es troba que la càrrega elèctrica s'identifica amb el moviment a la cinquena dimensió.

La hipòtesi de la mètrica implica un element de longitud de cinc dimensions invariant :

Referències

  1. «Zum Unitätsproblem der Physik», Sitzungsberichte Preussische Akademie der Wissenschaften 96, p. 69 (1921)
  2. Zeitschrift für Physik 37, p. 895 (1926).
  3. Kaluza, Theodor «Zum Unitätsproblem in der Physik». Sitzungsber. Preuss. Akad. Wiss. Berlin. (Math. Phys.), 1921, pàg. 966–972. Bibcode: 1921SPAW.......966K.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9