Teòfil d'Alexandria

Per a altres significats, vegeu «Teòfil».

Teòfil d'Alexandria

Miniatura del Papir Golèsnitxev, s. V-VI, amb Teòfil sobre el Serapeum
Biografia
Naixement	Θεόφιλος (Theófilos, "amat de Déu") ca. 350 Egipte
Mort	15 octubre 412 Egipte
Sepultura	Alexandria
Patriarca Copte d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria
Dades personals
Residència	Catedral de Sant Marc
Religió	Cristianisme ortodox i Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot, patriarca
bisbe
Celebració	Església Ortodoxa Copta
Festivitat	14 Mesori (correspon al 20 d'agost del calendari gregorià).
Iconografia	Robes de bisbe oriental

Teòfil (grec antic: Θεόφιλος, llatí: Teophilus) va ser bisbe d'Alexandria al final del segle iv i començament del segle v. Es va destacar per la persecució dels origenistes i l'hostilitat cap a Joan Crisòstom. Molt discutit pel seu radicalisme, és venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Copta, mentre que l'Església Ortodoxa el considera impius.

Inicialment va ser monjo a Nítria, un centre monàstic al sud d'Alexandria, i es va decantar pels seguidors d'Orígenes en la controvèrsia dels monjos entre antropomorfites i origenistes. Va succeir al bisbat d'Alexandria a Timoteu l'any 385, segons Sòcrates Escolàstic, i va donar suport als origenistes. L'any 388 es va assegurar el favor imperial després de donar-li suport en la lluita contra Magne Màxim, però en realitat havia enviat al seu llegat Isidor amb cartes de suport dirigides a cadascun dels dos rivals, amb instruccions de donar només la carta destinada al que finalment fos el guanyador.

Va emular el zel de l'emperador contra els pagans, i amb el seu permís, el 391 va començar a perseguir als pagans de la seva diòcesi i a destruir els seus temples i confiscar les propietats, i molts van ser expulsats d'Egipte. Es va apoderar per la força del bisbat de Cirene, però va tractar bé el filòsof pagà Sinesi. A la seva diòcesi va combatre les diferents sectes.

Quan la majoria del clergat egipci es va veure que donava suport als antropomorfites en el tumults del 399, va canviar de bàndol i va condemnar els escrits d'Orígenes però en privat es va mantenir de fet com a seguidor dels escrits d'aquest; tot i així l'any 401 en una carta pastoral va condemnar els escrits i als seus partidaris, i ho va reiterar el 402. Por aquestos fets va rebre el malnom de Ἀμφαλλάξ ('alternativament'). Els monjos origenistes condemnats van fugir a Constantinoble on els va rebre Joan Crisòstom, que havia estat nomenat patriarca de Constantinoble tot i l'oposició de Teòfil.

L'emperadriu Eudòxia va cridar a Teòfil a la capital, on aviat, al Sínode del Roure va aconseguir que Crisòstom fos deposat, l'any 403. Durant els tumults que van seguir a la deposició es va escapar en secret a Egipte i va tornar a Alexandria on el 404 va emetre la seva tercera pastoral contra els origenistes. Va morir l'any 412.

Les seves obres són:

• Correspondència amb Jeroni d'Estridó, el Papa Anastasi I i el Papa Innocenci I
• Pamflet contra Crisòstom
• Homilia sobre la Crucifixió i el Bon Roder
• Homilies traduïdes per Jeroni d'Estridó (preservades gràcies a Migne)
• Altres homilies que només han sobreviscut en traduccions coptes i gueezes.
• προσφωνητικὸν πρὸς τοὺς φρονοῦντας τὰ Ὠριγένονς, que cita Teodoret de Cir, i que en llatí es va traduir amb el nom de Adversus Origenem unum et grande volumen
• Carta a Porfiri patriarca d'Antioquia.

Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.^[1]

• Georges Declercq (2000) Anno Domini (The Origins of the Christian Era). Turnhout (ISBN 9782503510507)
• John N.D. Kelly (1998) Golden Mouth. Nova York (Cornell University Press)
• Alden A. Mosshammer (2008) The Easter Computus and the Origins of the Christian Era. Oxford (ISBN 9780199543120)
• Norman Russell (2006) Theophilus of Alexandria. Londres, Routledge (The Early Church Fathers)
• Jan Zuidhoek (2017) «The initial year of De ratione paschali and the relevance of its paschal dates». A: Studia Traditionis Theologiae 26: 71-93
• Charles, Robert H. The Chronicle of John, Bishop of Nikiu: Translated from Zotenberg's Ethiopic Text. Merchantville, NJ: Evolution Publishing, 2007. 
• Polański, T., "The Three Young Men in the Furnace and the Art of Ecphrasis in the Coptic Sermon by Theophilus of Alexandria," Studies in Ancient Art and Civilisation, 10 (2007), 79–100.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teòfil d'Alexandria