Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Superfície de Veronese

En matemàtiques, la superfície de Veronese és una superfície bidimensional llisa, obtinguda al incrustar el pla projectiu en un espai projectiu cinc-dimensional segons les equacions paramètriques homogènies:[1] . Deu el seu nom al matemàtic italià Giuseppe Veronese (1854-1917).

Definició i Propietats

La Superfície de Veronese és, doncs, una aplicació

donada per

on són coordenades homogènies. L'aplicació és coneguda com a incrustació de Veronese.[2]

La superfície es pot projectar sense problemes en quatre dimensions, però totes les projeccions tridimensionals tenen singularitats. Les projeccions d'aquestes superfícies en tres dimensions s'anomenen superfícies de Steiner. El volum de la superfície de Veronese és de [3]

La superfície de Veronese apareix de manera natural en l'estudi de les còniques, especialment en formalitzar la proposició de que cinc punts no alineats determinen una cònica. Una cònica és una corba de plana segon grau definida per l'equació:

L'emparellament entre els coeficients i les variables variables és lineal en els coeficients i quadràtic en les variables; l'aplicació de Veronese és lineal en els coeficients i en els monomis. Per això, per a tot la condició de que una cònica el contingui és una funció lineal en els coeficients.

La superfície de Veronese ha tornat a ser objecte d'estudi en el camp del disseny geomètric assistit per ordinador.[4]

Referències

  1. Harris, 1992, p. 23-24.
  2. Ballico, 1989, p. 531-532.
  3. Weisstein, 2018, p. MathWorld.
  4. Albrecht, 2002, p. 22.

Bibliografia

Enllaços externs

  • Weisstein, Eric W. «Veronese Surface». MathWorld--A Wolfram Web Resource, 2018. [Consulta: 12 maig 2018]. (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9