Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sumba

Plantilla:Infotaula geografia políticaSumba
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 9° 40′ S, 120° 00′ E / 9.67°S,120°E / -9.67; 120
EstatIndonèsia
ProvínciaIlles Petites de la Sonda Orientals Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població611.422 Modifica el valor a Wikidata (57,08 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície10.711 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Índic Modifica el valor a Wikidata
Altitud604 m Modifica el valor a Wikidata

Cases tradicionals a Sumba

Sumba és una de les illes Petites de la Sonda, a Indonèsia. Amb una superfície d'11.153 km², el 2005 tenia 611.422 habitants. Té una estació seca de maig a novembre, i una de plujosa de desembre a abril. Històricament, l'illa exportava sàndal. Era entre les illes de Sumbawa al nord-oest, Flores al nord-est (a l'altra banda de l'estret de Sumba) i Timor a l'est, a l'altra banda de la mar de Savu. És part de la província de les illes Petites de la Sonda Orientals. La ciutat principal és Waingapu, amb uns 10.700 habitants.

Història

gent de Sumba a una tomba megalítica

Malgrat la influència de les religions occidentals, Sumba és un dels pocs llocs del món en què els sepulcres megalítics encara són una tradició usada avui dia per enterrar els individus més destacats. Aquesta pràctica, que fou molt habitual arreu durant el neolític i l'edat del bronze, ha sobreviscut en aquesta illa indonèsia.

Abans de la colonització, Sumba era habitada per uns quants petits grups etnolingüístics, alguns dels quals segurament eren tributaris de l'Imperi Majapahit.

El 1522 hi van arribar els primers vaixells procedents d'Europa, i el 1866 Sumba ja pertanyia a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, si bé no va ser estar sota l'administració real dels Països Baixos fins al segle xx.

Lingüística

Els sumbanesos parlen diverses llengües austronèsies estretament emparentades i provenen d'una barreja de malais i melanesis. El 25% de la població practica la religió animista marapu; la resta són cristians (majoritàriament calvinistes, però amb una minoria substancial de catòlics), i a les àrees costaneres es pot trobar un petit nombre de musulmans sunnites.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9