|
Sisó comú
El sisó comú o simplement sisó [1] (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax. És una espècie considerada vulnerable per l'Agència Europea del Medi Ambient, que a Catalunya es troba en ambients estèpics de la plana de Lleida i des del 2009 està protegida per la Directiva Aus de la Unió Europea.[2] MorfologiaTé la mida d'un faisà amb 40-45 cm de llarg i 105-115 cm d'envergadura alar.[3] Durant el període reproductor, el mascle té el coll negre, amb dues franges blanques, excepte la part superior, que, com la cara, és de color gris.[4] Les femelles són de color més clar per la part superior i no tenen marques distintives en el coll i la cara.[5] El sisó té les potes fortes[4] i quan vola té l'aspecte d'un ànec, amb les ales rígides i arquejades cap avall, però amb un disseny característic de l'espècie, que és l'àmplia banda blanca dorsal.[3] El seu aleteig és ràpid i poc profund.[6] ReproduccióÉs una espècie poligínia, en què un mascle es pot aparellar amb més d'una femella,[4] basat en el festeig de tipus lek, en què els ocells es reuneixen en una àrea restringida i els mascles s'exhibeixen davant les femelles per atreure-les.[7] El nombre d'ous de cada posta oscil·la entre 2 i 6, essent les postes de 3 o 4 ous les predominants.[8] El temps aproximat d'incubació dels ous és de 20-22 dies.[4] Distribució geogràficaCria a l'Europa central i del sud i fins a l'oest i el centre d'Àsia. Els ocells del sud d'Europa són principalment residents, però altres poblacions migren cap al sud a l'hivern. Hàbitat i ecologiaL'hàbitat típic del sisó són els espais obert, de tipus estepari, com ara erms, guarets, prats o conreus de cereals de secà, on la vegetació és baixa. Per als mascles és fonamental que el lek es formi en zones planes i d'àmplia visibilitat per poder detectar les femelles pròximes i que elles vegin la seva parada nupcial. Per a la posta i mentre estan covant, les femelles, en canvi, busquen llocs més protegits, amb vegetació d'uns 45 cm d'alçada i cobertura densa; moltes nidifiquen en camps de cereals.[4] És un ocell gregari especialment a l'hivern, en què poden formar grups de diversos centenars d'individus.[4] Pertany a la categoria d'ocells estèpics. És una espècie omnívora; els adults basen la seva alimentació en llavors, insectes i altres animals petits com ara cargols, cucs de terra, granotes i micromamífers.[8] Durant les tres primeres setmanes, els polls s'alimenten gairebé exclusivament d'insectes, bàsicament ortòpters.[4] Amenaces i conservacióSegons l'informe Estat de la Natura a Catalunya 2020, els ocells d'ambients agrícoles i esteparis són emprats, en l'àmbit europeu, com a bioindicadors de l'estat de conservació dels sistemes agraris. A Catalunya, tot i que la sèrie temporal de què es disposa (2002-2019) mostra, en conjunt, estabilitat, hi ha un grup que ha patit una forta regressió poblacional: els ocells estèpics dels secans de la plana de Lleida amb una disminució del 27% de les seves poblacions entre 2002 i 2019.[9] De manera específica, la població de sisó va experimentar una davallada del 50% entre el 2002 i el 2014.[10] Són diverses les causes de la regressió d'aquests ocells: la transformació de cultius de secà en regadiu, la reducció d'erms, guarets i zones amb vegetació natural, la proliferació de vinya emparrada i arbres de secà, la implantació de cereals de cicle més curts, l'aplicació de plaguicides que fan disminuir les poblacions d'artròpodes amb que s'alimenten els ocells estèpics, etc.[4] Diverses actuacions de conservació dutes a terme per la Generalitat de Catalunya a la plana de Lleida, amb l'objectiu de revertir la situació, comencen a donar fruits. La situació d'algunes espècies ha millorat notablement, especialment la del sisó, que, després de la forta davallada que va patir fins a 2014, ara té la població estabilitzada.[10] Referències
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
