Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jinzhou

Plantilla:Infotaula geografia políticaJinzhou
Imatge
Tipusciutat-prefectura i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 06′ 52″ N, 121° 07′ 45″ E / 41.1144°N,121.1292°E / 41.1144; 121.1292
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaLiaoning Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població3.126.463 (2010) Modifica el valor a Wikidata (311,4 hab./km²)
Geografia
Superfície10.039,99 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud24 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal121000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic416 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Trois-Rivières (1999–)
Pleven (2002–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjz.gov.cn Modifica el valor a Wikidata
Centre comercial de Jinzhou.

Jinzhou (en xinès tradicional: 錦州, xinès simplificat: 锦州, pinyin: Jǐnzhōuentranscripció antiga: Chinchow o Kinchow) és una ciutat amb rang de prefectura a la província de Liaoning, a la Xina. És una ciutat d'importància estratègica des del punt de vista geogràfic per la seva situació en l'anomenat "corredor de Liaoxi" (辽西走廊), que connecta el transport terrestre entre el nord i el nord-oest del país. Jinzhou és el port marítim més septentrional de la Xina, i important centre econòmic costaner del Liaoning occidental, a la costa nord-occidental del mar de Bohai. La superfície total sota jurisdicció de Jinzhou és de 10.301 km², i compta amb una línia costanera de 97,7 km. És una de les ciutats més grans de Liaoning, amb una població urbana de 770.000 habitants i més de tres milions en la seva àrea metropolitana.

Història

Jinzhou és una ciutat antiga a la qual se li suposen milers d'anys d'història des de la seva fundació amb el nom de Tuhe (徒 河). Durant el període dels Regnes Combatents (segle v aC-221 aC) (战国 时代), va passar a formar part de l'Estat de Yan (燕). Més tard Qin (秦) va unificar sis estats diversos, i la major part del que avui és Jinzhou va esdevenir part del districte de Liaodong.

Sota la Dinastia Han (202 aC-220 dC) (汉) i durant el període dels Tres Regnes (220-280) (三国) va estar inclòs en el districte Changli de Youzhou, però va caure sota jurisdicció de Yingzhou en els períodes Beiwei, Dongwei i Beiqi, abans d'esdevenir part del districte de Liucheng i després de l'Estat de Yan durant les dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907), quan va ser seu del govern municipal d'Andong.

El nom 'Jinzhou' va començar a utilitzar-se durant la Dinastia Liao (907-1127) (辽), quan pertanyia a la prefectura de Zhongjing. Més tard, durant la Dinastia Jin (1115-1234) (金), va ser part dels districtes de Donjing i Pequín. Va pertànyer al ministeri de Liaoyang Xingzhongshu durant la Dinastia Yuan (1279-1368) (元), i al districte de Liaodong durant la Dinastia Ming (1368-1644).

Ja en període republicà Jinzhou va ser inclosa a la província de Liaoning, i durant un temps va ser capital de la província de Liaoxi, que es va fusionar amb Liaoning el 1954.

Economia

Jinzhou compta amb una àmplia varietat d'indústries. Les més importants són les petroquímiques, metal·lúrgiques, tèxtils, farmacèutiques i de materials de construcció.

El 1992 es va establir la Zona de Desenvolupament Econòmic i Tècnic de Jinzhou, que es compta entre les primeres zones de desenvolupament aprovades a la província de Liaoning. Aquesta zona té bones infraestructures de transport que connecten el port marítim amb l'aeroport i diverses autopistes estatals.

Llocs turístics

El Memorial de la Campanya de Liaoshen (辽 沉 战役 纪念馆) és un museu que alberga més de 16.000 peces de l'equipament militar utilitzat durant aquesta campanya de la Guerra civil xinesa: rifles, metralletes, morters, canons i tancs. També compta amb milers de fotografies i documents. L'element més famós del museu és una sala panoràmica on es reprodueix íntegra la batalla de Jinzhou en una pantalla circular giratòria.

  • La Muntanya Yiwulu (医巫闾山) és una de les tres muntanyes sagrades de la Xina nord-oriental.
  • La Muntanya bijia (笔架山) és una peculiar illa del mar de Bohai. Durant la major part del dia, només es pot accedir a la muntanya per vaixell, però amb la marea baixa és possible arribar per terra.
  • La pagoda Guangji (广济寺 塔), un bell exemple de l'estil de la Dinastia Liao amb tretze nivells en forma octogonal.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9