Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Set cims volcànics

Els set cims volcànics en un mapamundi d'elevacions.
Cim de l'Ojos del Salado
Cim Kibo al Kilimanjaro
Mont Elbrús
Pico de Orizaba
Muntanya Damavand
Mont Sidley

Els Set Cims Volcànics són els volcans més alts de cadascun dels set continents, de la mateixa manera que els Set Cims són les muntanyes més altes de cada continent (segons l'Enciclopèdia Britànica) indiferentment del seu origen geològic. L'ascensió dels set cims volcànics fou postulat per primer cop com a desafiament de l'alpinisme el 1999. Degut a les diferents interpretacions en el que fa referència a les línies divisòries continentals (geogràfiques, geològiques, geopolítiques), existeixen diversos continents en funció d'aquestes interpretacions, i per tants diversos 'sostres continentals' possibles. El nombre de set continents emprat a els set cims volcànics es basa en el model emprat a Europa occidental i als Estats Units.

Una complicació addicional per a poder determinar el cim volcànic més alt és la de definir exactament què constitueix un volcà i quina prominència topogràfica ha de tenir aquest respecte de qualsevol cim no volcànic adjacent a fi d'admetre'l. Per a la confecció d'aquesta llista s'han tingut en compte dos requisits: els cims han de ser un veritable centre d'erupció volcànica (no només roques volcàniques aixecades a causa d'algun altre procés geològic) i han de tenir una prominència d'un mínim de 300 metres. D'aquesta manera el llistat inclou només les veritables muntanyes volcàniques i no efusions menors de lava en zones d'alta altitud (vegeu el cas d'Àsia a continuació).

Els set volcans

Àfrica, Amèrica del Nord i Antàrtida

El volcà més alt en cadascun d'aquests continents és el Kilimanjaro a l'Àfrica, el Pico de Orizaba a Amèrica del Nord i el Mont Sidley a l'Antàrtida.

Amèrica del Sud

L'Aconcagua, la muntanya més alta de tot el continent americà, fou considerada durant molt de temps un volcà. Però el consens geològic actual és que la muntanya formada per roques volcàniques, no va esclatar en la seva forma actual, i per això no és considerat un volcà. És difícil determinar amb exactitud quin dels veritables volcans sud-americans és el més alt, ja que els mapes topogràfics de la regió fronterera entre l'Argentina i Xile no són gaire precisos. Les mesures més recents han donat com a volcà més alt l'Ojos del Salado (i segon cim més alt d’Amèrica del Sud) bastant per davant del Monte Pissis.[1]

Àsia

La situació més problemàtica a l'hora de definir els cims volcànics més alts és al continent asiàtic, degut a l'existència del grup volcànic Kunlun al Tibet (un seguit de respiradors volcànics situats a una altitud superior als 5.808 m). No obstant això, la informació és escassa i sembla poc probable que la prominència respecte de l'altiplà on han esclatat sigui superior als 300 m. D'aquesta manera el Damavand, un volcà aïllat de 5.610 m. i amb més de 4.600 m. de prominència el fan el més alt del continent.

Europa

La frontera generalment acceptada entre Europa i Àsia discorre per la serralada dels Urals, a la Rússia central, i pel Caucas, frontera sud de Rússia. Al nord de la serralada del Caucas s'hi aixeca l'Elbrus (un estratovolcà que resta en repòs des de fa uns 2.000 anys), el volcà més alt d'Europa i també la muntanya més alta del continent.

Oceania

Nombrosos escrits científics,[2][3][4] de les dècades de 1970 i 1980 confirmen que el Mont Giluwe situat a Papua Nova Guinea és en realitat un antic volcà erosionat, a diferència de les muntanyes més altes de l'illa de Nova Guinea que no tenen un origen volcànic.

Taula

Ordre Volcà Altitud (m) Prominència (m) Serralada Continent País
1 Ojos del Salado 6.893 3.700 Andes Amèrica del Sud Xile / Argentina
2 Kilimanjaro[5] 5.895 5.885 Kilimajaro Àfrica Tanzània
3 Elbrus[5] 5.642 4.741 Caucas Europa Rússia
4 Pico de Orizaba 5.636 4.922 Cinturó volcànic mexicà Amèrica del Nord Mèxic
5 Damavand 5.610 4.667 Alborz Àsia Iran
6 Mont Giluwe 4.368 2.488 Southern Highlands Oceania Papua Nova Guinea
7 Mont Sidley 4.285 2.517 Executive Committee Antàrtida --

Taula dels segons set cims volcànics

Degut a les diferents interpretacions pel que fa referència a les línies divisòries continentals (geogràfiques, geològiques, geopolítiques), existeix una dualitat en el cas d'Oceania. El Mont Hagen a Papua Nova Guinea és el segon volcà més alt del continent, però si s'amplien els límits fins a incloure-hi les illes Hawaii, pertanyents als Estats Units d'Amèrica, llavors el Mont Hagen és sobrepassat pel Mauna Kea i el Mauna Loa.

Ordre Volcà Altitud (m) Prominència (m) Serralada Continent País
1 Monte Pissis 6.795 2.140 Andes Amèrica del Sud Argentina
2 Popocatépetl 5.426 3.020 Cinturó volcànic mexicà Amèrica del Nord Mèxic
3 Mont Kenya[6] 5.199 3.825 Mont Kenya Àfrica Kenya
4 Mont Ararat 5.137 3.611 Mont Ararat Àsia Turquia
5 Kazbek 5.047 3.277 Caucas Europa Geòrgia
6 Mont Erebus 3.794 3.794 Illa de Ross Antàrtida
7 Mont Hagen[7] 3.778 900 Hagen Oceania Papua Nova Guinea

Referències

  1. Biggar, John. The Andes: A Guide for Climbers (3rd Ed.). Andes, 2005. ISBN 0-9536087-2-7. 
  2. Blake, D. H.; E. Löffler «Volcanic and Glacial Landforms on Mount Giluwe, Territory of Papua and New Guinea». Geological Society of America Bulletin, 82, 6, 1971, pàg. 1605–1614. DOI: 10.1130/0016-7606(1971)82[1605:VAGLOM]2.0.CO;2.
  3. Löffler, E.; D. E. Mackenzie and A. W. Webb «Potassium-argon ages from some of the Papua New Guinea highlands volcanoes, and their relevance to Pleistocene geomorphic history». Journal of the Geological Society of Australia, 26, 7-8, 1980, pàg. 387–397.
  4. Mackenzie, D. E. «Giluwe and Hagen; glaciated volcanoes in the rain forests of western PNG». Volcano News, 19–20, 1985, pàg. 7.
  5. 5,0 5,1 Tant el Kilimanjaro com l'Elbrus també formen part dels Set Cims.
  6. Tant el Kilimanjaro com l'Elbrus també formen part dels Set Cims
  7. En que d'incloure-hi les illes Hawaii, el Mont Hagen quedaria exclòs i el seu lloc l'ocuparia el Mauna Kea de 4.205 m. però en la posició número 6 de la llista

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9