Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Muntanya Damavand

Plantilla:Infotaula indretMuntanya Damavand
(fa) دماوند Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Vista hivernal
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya
estratovolcà
atracció turística
punt de referència Modifica el valor a Wikidata
ObraEl Llibre dels Reis Modifica el valor a Wikidata
Part deSet cims volcànics Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAmol County (Iran) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 35° 57′ 19″ N, 52° 06′ 33″ E / 35.9553°N,52.1092°E / 35.9553; 52.1092
SerraladaElburz Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud5.610 m Modifica el valor a Wikidata
Prominència4.667 m Modifica el valor a Wikidata
Isolament1.165 km Modifica el valor a Wikidata
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data5 febrer 2008
Identificador5278
Història
Cronologia
1837 primer ascens Modifica el valor a Wikidata
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol

La muntanya Damavand[1] (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan. Forma part de les muntanyes Elburz. Es troba a uns 80 km al sud de la costa de la mar Càspia. Al sud-oest, hi ha la ciutat de Damavand. La seva altitud és de 5.610 metres, cosa que el converteix en el punt més alt de l'Orient Mitjà i el volcà més alt de tot Àsia. Com a tal no té activitat; al cim, hi ha algunes fumeres que treuen sofre. L'accés és possible a través d'almenys 16 rutes conegudes, algunes molt difícils, en les quals cal escalar la roca. La ruta més popular és la del sud, amb el camp Bargah Sevom a 4.220 metres. La més llarga és la del nord-est, que s'inicia al llogaret de Nāndal. La ruta de l'oest és famosa per la posta de sol. La cascada glaçada d'Ābshār Yakhī es troba en aquesta muntanya a 5.100 metres.

Bikni és, suposadament, el nom assiri de la muntanya Damavand. El 715 aC, el rei Sargon diu que va subjectar els medes fins a la muntanya Bikni. Però el primer que diu que hi va estar fou Assarhaddon el 673 aC, que en una inscripció declara que va anar fins a la terra de Patušarra, districte al límit del desert de la sal, a la terra dels medes llunyans, limitada per la muntanya Bikni (muntanya del Lapislàtzuli), la qual cap dels seus antecessors havia trepitjat, i havia deportat a Assíria grups de població dirigits per "els venerats ḫazanu (caps)” Sidirparna i Eparna, amb els seus cavalls, camells i ramats. Bikni s'hauria d'identificar amb Damāvand; el desert de sal és el Dašt-e Kavīr; Patušarra (antic persa: Pātišuvari, elamita: Pattišmarriš, persa mitjà: Padišxwārgar, grec: Choarene) estava a l'est de Māzandarān; Partakka (grec: Paraitakene, llatí: Paraetacene en Plini el Vell), esmentada en la inscripció, seria la moderna Isfahan; Uraka-Zabarna seria Hircània, modern Gorgān, on hi hauria la ciutat esmentada com a Partukka. El regne de l'escita Bartatua (que va demanar la mà d'una princesa assíria i l'aliança amb l'imperi) no ha estat localitzat, però estaria més aviat cap al nord d'Elam o el país cassita.[2]

Referències

  1. «Damavand». ésAdir. [Consulta: 19 abril 2024].
  2. «Enciclopedia Irànica, J. A. Delaunay, article Assarhaddon». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 2 setembre 2014].
Mapa de l'Elburz Cims: 1 `Alam Kūh
  -25m to 500m
  500m to 1500m
  1500m to 2500m
  2500 to 3500m
  3500m to 4500m
  4500m to 5671m
2 Āzād Kūh 3 Damāvand
4 Do Berar 5 Do Khaharan
6 Ghal`eh Gardan 7 Gorg
8 Kholeno 9 Mehr Chal
10 Mīšīneh Marg 11 Naz
12 Shah Alborz 13 Sīālān
14 Tochal 15 Varavašt
Rius: 0
1 Alamūt 2 Chālūs
3 Do Hezār 4 Harāz
5 Jājrūd 6 Karaj
7 Kojūr 8 Lār
9 Nūr 10 Sardāb
11 Seh Hazār 12 Shāh Rūd
Ciutats: 1 Āmol
2 Chālūs 3 Karaj
Altres: D Dīzīn
E Emāmzādeh Hāšem K Kandovān Tunnel
* Latīān Dam ** Lār Dam
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9