Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Senyoria de Sidó

Infotaula de títol nobiliariSenyoria de Sidó
Tipussenyoria i Vassals of the Kingdom of Jerusalem (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data1110 Modifica el valor a Wikidata –  1289 Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Períodeedat mitjana Modifica el valor a Wikidata

La senyoria de Sidó va ser una jurisdicció feudal creada durant les conquestes cristianes a l'Orient Pròxim, després de la Primera Croada. Va existir del 1110 al 1289 i va ser un dels principals feus del regne de Jerusalem.

La ciutat costanera de Sidó, situada entre Tir i Beirut, fou conquerida el desembre de 1110 per Balduí I, rei de Jerusalem, que la donà com a feu a Eustaqui de Grenier[1][2] Va esdevenir des de llavors una de les grans baronies feudals de Palestina del Regne de Jerusalem.[3]

Vista del castell de Sidó, construït pels croats el 1227.

Va ser conquerida per Saladí el 1187 i retornada en part el 1192 als descendents d'Eustaqui de Grenier.[1]

El 1260, la ciutat va ser destruïda pels mongols i Julià Grenier la va vendre el mateix any a l'orde del Temple.[1]

L'any 1289 fou conquerida definitivament pels sarraïns.[1][4][5]

Llista de senyors de Sidó

  • 1187-1197: conquerida per Saladí
  • 1197-1202: Reginald Granier, de nou
  • 1202-1239: Balian Granier, fill de l'anterior i d'Helvis d'Ibelin
    • casat amb Margarida de Brienne

De 1202 a 1205 Guiu de Montfort, casat amb Helvis d'Ibelin, va exercir com a regent de Sidó en nom del seu fillastre Bailan,

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 de Hamme, 1869, p. 669.
  2. Charles du Fresne du Cange, Rey i Taranne, 1869, p. 431-432.
  3. Arnaud, 1868, p. 199.
  4. Hazard i Wolf, 1969.
  5. «History of the Tartars» (en anlès). rbedrosian.com. [Consulta: 26 juny 2023].
  6. «Jerusalem Nobility» (en anlès). Foundation for Medieval Genealogy. [Consulta: 26 juny 2023].

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9