|
Senyoria de Sidó
La senyoria de Sidó va ser una jurisdicció feudal creada durant les conquestes cristianes a l'Orient Pròxim, després de la Primera Croada. Va existir del 1110 al 1289 i va ser un dels principals feus del regne de Jerusalem. La ciutat costanera de Sidó, situada entre Tir i Beirut, fou conquerida el desembre de 1110 per Balduí I, rei de Jerusalem, que la donà com a feu a Eustaqui de Grenier[1][2] Va esdevenir des de llavors una de les grans baronies feudals de Palestina del Regne de Jerusalem.[3]  Va ser conquerida per Saladí el 1187 i retornada en part el 1192 als descendents d'Eustaqui de Grenier.[1] El 1260, la ciutat va ser destruïda pels mongols i Julià Grenier la va vendre el mateix any a l'orde del Temple.[1] L'any 1289 fou conquerida definitivament pels sarraïns.[1][4][5] Llista de senyors de Sidó
De 1202 a 1205 Guiu de Montfort, casat amb Helvis d'Ibelin, va exercir com a regent de Sidó en nom del seu fillastre Bailan, Referències
Bibliografia
|
