Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Reginald de Sidó

Plantilla:Infotaula personaReginald de Sidó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1130 Modifica el valor a Wikidata
Mort1202 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Sidó (1197–1202)
Comte de Sidó (1171–1187) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHelvis de Ibelin (1189–)
Agnès de Courtenay (1170–1184) Modifica el valor a Wikidata
FillsEuphémie Grenier
 () Helvis de Ibelin
Agnes Grenier
 () Helvis de Ibelin
Balian Grenier
 () Helvis de Ibelin Modifica el valor a Wikidata
ParesGerard de Grenier Modifica el valor a Wikidata  i Agnès de Bures Modifica el valor a Wikidata

Reginald de Sidó (c. 1130 - 1202 (Gregorià)) o Reginald de Grenier fou comte de Sidó i un important noble del Regne de Jerusalem[1] a finals del segle xii. Era fill de Gerard de Grenier i Agnès de Bures.

Biografia

És conegut per ser un dels pocs senyors francs que parlava amb fluïdesa l'àrab. Després de la batalla de Hattin el 1187, guanyada per Saladí i on miraculosament pogué escapar juntament amb el seu futur sogre Balian d'Ibelin, Reginald tractà de protegir el seu comtat de Sidó. Amb l'arribada de Saladí, prop del Castell de Beaufort, Reginald li sortí a l'encontre afirmant tenir simpaties musulmanes per poder reforçar les defenses. Tanmateix, Saladí finalment frustrà els seus plans, torturant-lo, i finalment prenent la fortalesa, així com la pròpia ciutat de Sidó.

Posteriorment, Saladí s'avergonyí del tracte reservat a un senyor tan estretament vinculat amb la seva família (Reginald tenia una estreta amistat amb el germà de Saladí, Al-Àdil I), i li tornà la meitat del seu feu.

Reginald també fou un dels consellers de Ricard Cor de Lleó quan aquest emprengué la Tercera Croada i estigué al càrrec de la defensa de la fortalesa de Tir quan Conrad de Montferrat hi arribà i salvà el lloc que Reginald estava preparant per lliurar a Saladí. El seu fill Balian el succeí en el comtat el 1202.

Referències

  1. Bernard Hamilton, The Leper King and his Heirs: Baldwin IV and the Crusader Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 2000.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9