Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Secció (geometria)

Vista de la secció longitudinal d'una peça.

En geometria descriptiva, la secció d'un sòlid és la intersecció d'un pla amb el sòlid. Existeixen dos tipus especials de secció: la secció longitudinal –quan el pla de tall α és paral·lel a l'eix principal del sòlid– i la secció transversal –quan el pla α és perpendicular a l'eix del sòlid.

El principi de Cavalieri postula que els sòlids amb les corresponents seccions d'igual àrea tenen iguals volums.

En geometria

L'àrea de la secció () d'un objecte quan es mira des d'un angle particular és l'àrea total de la projecció ortogràfica de l'objecte des d'aquest angle. Per exemple, un cilindre d'alçada h i radi r té àrea quan es mira al llarg del seu eix central, i quan es mira des d'una direcció ortogonal. Una esfera de radi r té una àrea quan es mira des de qualsevol angle. D'una manera més general, es pot calcular mitjançant la següent integral de superfície:

On és el vector unitari al llarg de la direcció de visió de l'observador, és un element superficial amb una normal apuntant cap a fora, i la integral es pren tan sols sobre la superfície superior, la part que és "visible" des de la perspectiva de l'observador. Per un cos convex, cada raig a través de l'objecte des de la perspectiva de l'observador creua tan sols dues superfícies; per aquest tipus d'objectes, la integral es pot prendre per tota la superfície sencera () agafant el valor absolut de l'integrand (de tal manera que el "dalt" i el "baix" de l'objecte no es cancel·lin, tal com requeriria el teorema de divergència aplicat sobre el camp vectorial constant ) i dividint per dos:

En dibuix tècnic

Les seccions subministren informació de tots els elements que apareixen ocults en la planta i alçats principals, i són de gran utilitat per les representacions gràfiques d'elements arquitectònics i d'enginyeria. Formen part, gairebé imprescindible, dels plànols de tot projecte tècnic.

Vegeu també


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9