Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sebastià Gasch i Carreras

Plantilla:Infotaula personaSebastià Gasch i Carreras
Biografia
Naixement9 octubre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupaciócrític d'art
OcupadorCercle Artístic de Sant Lluc Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMylos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius

Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 9 d'octubre de 1897 - Barcelona, 9 de desembre de 1980) fou un crític d'art català.

Família

Sebastià Gasch fou sogre de Muriel Casals i consogre de Lluís Casals.[1]

Biografia

És considerat un dels crítics fonamentals de l'avantguarda catalana.[2][3] Abandonà l'escola als setze anys i treballà en empreses comercials. Va ser bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, on va conèixer i es feu amic de Joan Miró. Gasch fou una de les primeres persones a donar suport públicament i per escrit l'obra de Joan Miró.[4] Posteriorment, també donà suport el grup barceloní d'Els Evolucionistes i el 1925 començà a publicar crítica d'art a la Gaseta de les Arts, a D'Ací i d'Allà i a L'Amic de les Arts, on va propagar les idees artístiques de Le Corbusier, Hans Arp i de l'avantguardisme francès.

El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà i Angelet el Manifest Groc,[5] i el 1929 publicà, amb Montanyà i Guillem Díaz-Plaja i Contestí, l'únic número de la revista Fulls Grocs, que desencadenà rèpliques violentes. Després deixà un temps la crítica d'art i col·laborà com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Va mantenir correspondència amb Federico García Lorca.

Després de la guerra civil espanyola va viure a París fins al 1942, quan va tornar a Barcelona i col·laborà a Destino des de 1946.

Destaquen també els seus treballs de crític, assagista i divulgador del món del circ.[5] El 1962 va publicar una biografia de Josep Andreu, Charlie Rivel, pallasso català, en la sèrie de Biografies Populars.[6] El fons personal de Sebastià Gasch es conserva a la Biblioteca de Catalunya des de l'any 2016.[7]

Reconeixements

El FAD convoca en honor seu des del 1976 els Premis Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals.

Els Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch, inaugurats l'any 1994, i situats a Barcelona, a l'interior de la quadrícula delimitada per la Gran Via i els carrers Rocafort, Entença i Diputació, porten el seu nom.[8]

El 1997 es va commemorar el centenari del naixement de Sebastià Gasch amb diverses exposicions.[9]

Obres

  • La pintura catalana (1938)
  • La dansa (1946)
  • El circo y sus figuras (1946)
  • L'expansió de l'art català al món (1953)
  • París 1940 (1956)
  • Barcelona de nit (1957)
  • Charlie Rivel, pallasso català (1962)[10][6]
  • Les nits de Barcelona (1969)
  • El Molino. Memorias de un setentón (1972)
  • París, 1940. Quaderns Crema (2001)
  • Etapes d'una nova vida. Dietari d'un exili. Quaderns Crema (2002)

Referències

  1. «L'irreemplaçable somriure de la revolta: un retrat». El Temps, 17-09-2016. Arxivat de l'original el 2016-09-17. [Consulta: 21 maig 2024].
  2. «De l'aire a l'aire». Catàleg general d'obra del Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2014. [Consulta: 20 abril 2014].
  3. «Premis FAD Sebastià Gasch d'arts parateatrals - Sebastià Gasch (biografia)» (PDF). Barcelona: FAD. [Consulta: 11 octubre 2015].
  4. Permanyer, 2003, p. 23.
  5. 5,0 5,1 Jané, Jordi «Crític i funambulista». Avui, 02-03-2001, pàg. 48.
  6. 6,0 6,1 Canyameres, Ferran «Un món de fantasia». Serra d'Or, núm 1, 1963, pàg. 46-47.
  7. «Gasch, Sebastià. Fons i col·leccions». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 14 gener 2025].
  8. «Jardins d'Interior d'Illa de Sebastià Gasch». BcnSostenible. [Consulta: 14 novembre 2023].
  9. «Memòria del Departament de Cultura 1997» pp. 44 – 45. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 4 març 2014].
  10. «Sebastià Gasch». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 14 gener 2025].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9