Satiricó (pel·lícula)
Satiricó (igualment anomenada Fellini Satyricon) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Federico Fellini i estrenada el 1969. És una adaptació del Satyricon (novel·la homònima) atribuït a l'escriptor llatí Petroni. Ha estat doblada al català.[1] ArgumentFonaments de l'obra exposats pel seu director[2]
En l'Antiga Roma, Encolp i Ascilt, dos estudiants que viuen junts al barri subterrani de Suburra i viuen de rapinyes, es discuteixen els favors del seu jove esclau Giton. Les tres comparses, successivament desunits i reunits, viuran diferents històries al fil de les seves trobades. Encolp assistirà al festí del nou ric alliberat Trimalció mentre es trobarà el trio pres del terrible Lichas. Després de l'assassinat de Lichas i la caiguda de Cèsar, on perden de vista Giton, s'uneixen Encolp i Ascilt alliberats que passen un moment de respir en una rica casa deserta abans que agafin, en companyia d'un bandit, un hermafrodita considerat dotat de certs poders. Llavors, si Encolp surt indemne del seu combat amb el fabulós Minotaure, hi deixa la seva virilitat. En companyia d'Ascilt, s’aventurarà en comarques màgiques o embruixades com el Jardí de les delícies o la llegendària Enothe. En els confins del país, Ascilt perdrà la vida Mentre Encolp recobrarà la seva virilitat abans d'embarcar-se cap a una nova illa i una vida d'una altra dimensió. Repartiment
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
Al voltant de la pel·lículaUna aparició impressionant
Fellini versus PolidoroJa que el realitzador Gian Luigi Polidoro es va avançar alguns mesos en la realització de la seva versió del Satyricon (1969), Fellini va haver d'afegir el seu nom al títol de la seva pel·lícula, després d'haver perdut el procés contra Polidoro. Per no competir amb la versió de Fellini, United Artists va comprar la pel·lícula de Polidoro Balio, Tino. United Artists: The Company That Changed the Film Industry. Madison: University of Wisconsin Press, 1987. ISBN 0-299-11440-6. El major operador de càmera d'AvaLa bellesa pictòrica del Satiricó es deu a Giuseppe Rotunno del qui Ava Gardner deia:
«Fellini roda Satiricó » per Gideon BachmannEl periodista i cineasta Gideon Bachmann ha filmat, entrevistat i de vegades exasperat Fellini durant el rodatge del seu Satiricó el 1968. En queda un reportatge, Ciao Federico! presentat en l’Homenatge a Fellini al Festival de Canes el 2003. Referències
|