La voce della luna |
|
| Direcció | Federico Fellini |
|---|
| Protagonistes | |
|---|
| Director artístic | Dante Ferretti |
|---|
| Producció | Mario i Vittorio Cecchi Gori |
|---|
| Dissenyador de producció | Dante Ferretti  |
|---|
| Guió | Federico Fellini, Tullio Pinelli i Ermanno Cavazzoni, adaptació de la novel·la Il poema dei lunatici de Cavazzoni. |
|---|
| Música | Nicola Piovani |
|---|
| Dissenyador de so | Tommasso Quattrini |
|---|
| Fotografia | Tonino Delli Colli |
|---|
| Muntatge | Nino Baragli |
|---|
| Vestuari | Maurizio Millenotti ajudat d'Alfonsina Lettieri, Carlo Poggioli |
|---|
| Productora | CG Group Tiger Cinematographica i la Cinemax, amb la col·laboració de la RAI-Uno, Radiotelevisione Italiana, Rome i Films A2, La Sept. |
|---|
| Distribuïdor | Penta Distribuzione. |
|---|
|
| País d'origen | Itàlia
França |
|---|
| Estrena | 1990 |
|---|
| Durada | 120 minuts |
|---|
| Idioma original | italià |
|---|
| Color | en color |
|---|
|
| Gènere | comèdia, comèdia dramàtica, cinema distòpic i drama |
|---|
|
| Nominacions | |
|---|
|
       
|
La voce della luna és l'última pel·lícula, franco-italiana, dirigida per Federico Fellini, segons la novel·la Il poema dei lunatici (El poema dels llunàtics) d'Ermanno Cavazzoni,[1] i estrenada el 1990.
Argument
Posada en imatges de la nostàlgia: El càndid Ivo Salvini, vagabund que comunica amb la Lluna, marxa a una estranya contrada a portar un peuc d'or que havia robat a la rossa Aldina.
Repartiment
Premis i nominacions
- 3 Premis David di Donatello, entre els quals el de millor actor per Paolo Villaggio
Referències
Enllaços externs
