Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sarmàtia

Plantilla:Infotaula indretSarmàtia
Tipusestat desaparegut
tribu Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Limita ambBarbaricum (en) Tradueix
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciósegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o aboliciósegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Sarmàcia i Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est

Sarmàtia o Sarmàcia[a] (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

El nom de sàrmates va arribar als grecs inicialment a través dels pobles escites de les regions del Dnièper i del Don, que anomenaven així justament les poblacions no escites. No se sap si els sàrmates s'aplicaven aquest nom a ells mateixos. Els getes també els donaven aquest nom.

Claudi Ptolemeu, la principal font sobre el país, el divideix en dues parts: la Sarmàtia europea i la Sarmàtia asiàtica, separades aproximadament pel riu Don.

Estrabó parla molt vagament de la Sarmàcia, i diu que s'estén fins al riu Boristenes i està habitada pels gàlates i els germànics. Parla breument dels ziges, dels hamaxoecs i dels roxolans sense especificar si eren sàrmates. Plini el Vell només enumera algunes tribus i diu que Sarmàcia arribava fins al país dels bastarnes. Segons Tàcit, la Germània limita a l'est amb la Sarmàcia i els dacis.

Els aorsis o aorsins, els idres, els ziges, els biessis, els udes, els piengites i els ibions eren pobles de Sarmàcia. Un altre dels pobles de la regió eren els Sales.[1]

Notes

  1. Segons el Diccionari llatí-català, p. 1310

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Sarmatia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 17 juliol 2022].

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9