|
Santa Maria de Marcèvol
 El priorat de Santa Maria de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó. Està situat en el poble de Marcèvol, que pertany a la comuna nord-catalana d'Arboçols, a la comarca del Conflent. Va ser declarat[1] "monument històric" l'any 1840. Està situat uns 200 metres separat al sud[2] del poble de Marcèvol, lleugerament dessota seu. Història El 1128 el bisbe d'Elna donà l'església i l'alou de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del monestir de Santa Anna de Barcelona. Era l'única dependència d'aquest orde a la Catalunya del Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependències dels canonges, pròximes a la gran església de tres naus. El 1381 li fou unit el monestir doble de Sant Jaume d'Illa. Segurament el terratrèmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissolució de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrés en decadència, i s'unís, successivament, a Santa Maria de la Real de Perpinyà (1466) i a la comunitat de preveres de Vinçà (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'església. N'ha desaparegut una absidiola, i l'absis principal és inutilitzat; la de migdia té restes d'una notable decoració mural romànica, amb un pantocràtor sobre fons d'estrelles. Aquesta comunitat també va dedicar-se a l'organització de perdons a la Mare de Déu. Una tradició antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, camí de Compostel·la, que seria sepultada a l'església parroquial. Llavors Marcèvol esdevingué un lloc que atreia centenars de pelegrins amb l'esperança d'obtenir grades o indulgències. Aquest és l'aplec més famós del Conflent, i cada 3 de maig a Marcèvol encara se celebra una missa. Venut com a bé nacional a la Revolució, es convertí en explotació agrícola. L'edifici, classificat com a monument històric el segle xix, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha instal·lat una comunitat laica, que té cura de la restauració de l'església (declarada monument nacional) i les dependències priorals. Llista de priors
L'església   L'església romànica, construïda en el transcurs del segle xii, fou molt malmesa en el terratrèmol esmentat. Les reparacions van ser realitzades a la fi del segle xv, amb la reconstrucció de la volta de la nau central i de la lateral nord. L'edifici s'organitza, doncs, avui en tres naus: la lateral sud i la central d'una part, i la lateral nord d'altra banda. Aquesta, reconstruïda el 1496, va ser subdividida en capelles comunicades entre elles per obertures mesurades a aquest efecte. Ha perdut la seva absidiola, cosa que fa que la capçalera de l'església només compta amb l'absidiola meridional i l'absis principal. L'església és d'aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoració d'arcuacions sobre una línia de mènsules. És notable la portalada, de marbre blanc i rosat. Un campanar de cadireta asimètric domina la façana d'entrada. Tot i que no hi ha cap indici que permeti afirmar-ho, possiblement en origen s'hi afegiren dos ulls més als quatre existents. De la decoració interior només resta una pica romànica de pedra, un fragment esculpit d'una altra, i el fresc que representa el Crist en Majestat a l'absidiola sud. L'entorn El paisatge és esplèndid: al nord, la Roca del Moro (775 m), a l'oest el Pic de Bau (1025 m), al sud, el cim mític dels catalans: el pic del Canigó (2.785 m). A alguns passos del priorat, la capella de Santa Maria de les Grades, del segle xi, domina el poble de Marcèvol. Vestigis com ara un dolmen i un oppidum testimonien una ocupació humana des del neolític (4000 anys a C). Restes de conreus en feixes, de camins ramaders, l'alzina, la garriga, la vinya, marquen el terme d'Arboçols, al qual Marcèvol fou agregat el 1822. Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Marcèvol |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
