Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Marcel Durliat

Plantilla:Infotaula personaMarcel Durliat
Biografia
Naixement2 octubre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Anjoutey (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Saussens (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador de l'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralYves Esquieu, Janine Reinaud, Marie-Thérèse Camus i Jacques Lacoste (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marcel Durliat (Anjoutey, Territori de Belfort, 2 d'octubre del 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 26 de desembre del 2006) va ser un historiador de l'art, professor de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, col·laborador de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i autor de llibres sobre l'art romànic.

Biografia

Després de passar per l'École Normale d'Instituteurs de Vesoul (1930-1935), el 1938 començà a estudiar a l'EN Supérieure de Saint-Cloud. Després d'una llicenciatura en història i un doctorat en literatura, el 1945 obtingué una agregadoria en història. Demanà plaça a Perpinyà, d'on era la seva esposa, i del 1945 al 1954 va ser professor al Lycée Arago de Perpinyà. Es va interessar per l'escultura romànica al Rosselló, i va començar a publicar sobre aquest tema des de 1948. Fou nomenat Conservador dels objectes d'art i antiguitats dels Pirineus Orientals, i el president del Consell General, Louis Noguères el comissionà perquè inventariés les esglésies del departament. A poc a poc es va convertir en l'especialista indiscutible de l'art medieval al sud de França i Espanya. El 1954 esdevingué professor a la Facultat de lletres de Tolosa, universitat on - ja amb el nom de Toulouse-Le Mirail, va exercir fins a 1979. El 1962, ja catedràtic d'Història de l'Art Medieval, defensà la tesi doctoral L'art dans le royaume de Majorque, les débuts de l'art gothique en Roussillon. Amb gran eloqüència i passió comunicativa, les seves paraules eren seguides pels assistents no només en les seves classes, sinó en conferències arreu.[1]

Publicacions

Vegeu també

Bibliografia

  • Le Dictionnaire de Toulouse, dir. Gérard Santier, Toulouse, Loubatières, 2004
  • Souvenirs de mon enfance et de mon adolescence, Madeleine Durliat

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya