Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Samnyasin

Samnyasin, samnyasi, sannyāsin o saṃnyāsin (devanāgarī: संन्यासिन्) és un terme sànscrit que significa renunciant, practicant de samnyasa (renunciació de la vida ordinària portant l'atenció cap a la divinitat).[1] El terme apareix per primera vegada al Mundaka-upanishad.[2]

En la tradició de sanātana Dharma (hinduisme), una persona que ha rebut la iniciació diksha del seu mestre espiritual (guru) que presideix la cerimònia d'iniciació monàstica del seu llinatge, oficialitzada per un braman (sacerdot). Durant la cerimònia davant el foc sagrat d'Agni, el guru li atorga el nom monàstic al principiant (normalment el títol de Swami, seguit del nom del llinatge) així com els atributs que són: el danda (el bastó del pelegrí), el kamandalu (l'olla d'aigua), el kaupīnam (la tira de tela que fa de calçotets) i el kavi (el vestit taronja). La cerimònia acaba amb el cant del mantra gayatri.[3]

El samnyāsin, en principi, manté a una vida errant, visitant llocs sagrats i ashram tot renunciant als fruits de l'acció i dedicant la vida a la realització de Brahman (la realització del Jo superior). És «l'home que, des de la profunditat del seu ésser, no desitja res, no projecta res, no posseeix res que, com els déus, viu en un estat de meditació contínua a partir del qual sorgeix una força de resplendor i acció inimaginable en un estat humà habitual».[4]

Referències

  1. Pujol, Oscar. Diccionari sànscrit-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalan, 2005, p. 150. ISBN 84-412-1405-0 [Consulta: 28 desembre 2015]. 
  2. Feuerstein, Georg. La tradición del yoga. Historia, literatura, filosofía y pràctica. Herde, 2013, p. 172 i 797. ISBN 978-84-254-2743-5. 
  3. Huet, Gérard. «Sanskrit Heritage Dictionary». [Consulta: 29 gener 2019].
  4. 1918-1996?., Genton-Sunier, Noutte. Quelques aspects d'une sâdhanâ. Saint-Prex (Suisse): N. Genton-Sunier, 1998. ISBN 2881320015. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9