Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Salve Regina

Madonna dell Granduca, pintura sobre la Verge Maria de Raffaello Sanzio.
Partitura del "Salve Regina".

La "Salve Regina" és una de les quatre antífones dedicades a la Verge Maria.

En el calendari litúrgic de les esglésies d'Occident es canta fins després del primer diumenge de l'Advent.

Aquesta obra va ser composta durant l'edat mitjana en llatí i se n'han fet diverses traduccions.

Text llatí

« Salve, Regina, Mater misericordiae,
vita, dulcedo, et spes nostra, salve.
ad te clamamus
exsules filii Hevae,
ad te suspiramus, gementes et flentes
in hac lacrimarum valle.
Eia, ergo, advocata nostra, illos tuos
misericordes oculos ad nos converte;
et Jesum, benedictum fructum ventris tui,
nobis post hoc exsilium ostende.
O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria.
»

En algunes formes s'afegeix:

« : Ora pro nobis sancta Dei Genetrix.

Ut digni efficiamur promissionibus Christi. Oremus. Omnipotens sempiterne Deus, qui gloriosae Virginis Matris Mariae corpus et animam, ut dignum Filii tui habitaculum effici mereretur, Spiritu Sancto cooperante praeparasti: da, ut cujus commemoratione laetamur; ejus pia intercessione, ab instantibus malis, et a morte perpetua liberemur. Per eundem Christum Dominum nostrum. Amen.

»

Traducció

Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia,
vida, dolcesa i esperança nostra. Déu vos salve.
a vós cridem els desterrats fills d’Eva;
a vós sospirem, gemint i plorant aquesta vall de llàgrimes.

Ara, doncs, advocada nostra,
eixos ulls vostres, tan misericordiosos,
gireu-los envers nosaltres;
i després d’aquest exili,
mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre sant ventre.
Oh clementíssima, Oh pietosa,
Oh dolça sempre Verge Maria!

Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu,
perquè siguem dignes de les promeses del nostre Senyor Jesucrist. Amén.

Resum històric

La seva autoria ha estat atribuïda a Sant Anselm de Lucca (?-1080), a Sant Bernat de Claravall,[1] a Ademar de Montelh (?-1098) bisbe de Puy-en-Velay (Podium en terminologia medieval) i a Pedro de Mezonzo (Petrus de Monsoro) (?-1002), bisbe de Santiago de Compostel·la, però sobretot a Hermann de Reichenau (1013-1054). La seva difusió va tenir lloc a partir del monestir de Cluny on el seu ús està documentat cap al 1135,[1] i a través dels monestirs del Cister, primer cap als altres ordes monàstics i després cap als ordes mendicants, ja al segle xiii. El 1565 el Papa Pius V la introduí al breviari romà.

La música

Històricament s'ha cantat amb una melodia gregoriana escrita en primer to de caràcter neumàtic, tot i que també hi ha una altra melodia, igualment gregoriana, de tipus sil·làbic, i en cinquè to.

A partir d'aquell moment, molts compositors han compost música polifònica o concertant sobre aquest text amb combinacions molt diverses de veus i instruments i en els estils més diversos. Durant el segle xvi moltes composicions van emprar la tècnica del cantus firmus partint de la mateixa melodia gregoriana. A partir del segle xvii és tractada, majoritàriament, en forma de cantata, és a dir, fragmentant el text en passatges musicals de factura diversificada i sovint contrastant.

La seva estructura en forma de versets ha permès, també, algunes interpretacions especials. Una d'elles, freqüent a partir del segle xvii era la de substituir un de cada dos versets per una breu composició d'orgue. L'altra és l'anomenada salve montserratina que inventà Jacint Boada i que es canta cada dia a Montserrat al final de les vespres: els versets senars es canten amb la melodia gregoriana i els parells en polifonia, a càrrec de l'escolania. A més, la mateixa escolania, cada dia, a la una del migdia, canta la salve, aquesta tota ella polifònica.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 Catholic Encyclopedia Article on Hymn
  2. Gran enciclopèdia de la música

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9