Sakuraiïta

Sakuraiïta
Sakuraiïta de la localitat tipus, la mina Ikuno
Fórmula química	(Cu,Zn,Fe)₃(In,Sn)S₄
Epònim	Kin-ichi Sakurai (en)
Localitat tipus	mina Ikuno, Ikuno-cho-ono, Asagó, Prefectura de Hyōgo, Kansai, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.05b
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.05b
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.03a
Dana	2.9.2.5
Heys	6.1.22
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 5,4563(24) Å;
Color	verd acer o verd gris
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	verd gris amb tons verd oliva
Diafanitat	opaca
Impureses comunes	Ag
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1965-017
Any d'aprovació	1965
Símbol	Sak
Referències	[1]

La sakuraiïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'estannita. Va ser descoberta l'any 1965 en una mina de la Prefectura de Hyōgo (Japó). Rep el seu nom en honor de Kin-ichi Sakurai (1912 – 1993), mineralogista aficionat de Tòquio, el qual va descriure i proporcionar material de sis espècies minerals diferents. La kinichilita també és anomenada en honor seu.^[1]

La sakuraiïta és un sulfur de fórmula química (Cu,Zn,Fe)₃(In,Sn)S₄. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de plata. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sakuraiïta pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, stannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, stibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.

Apareix en filons bandats.^[2] A més de l'indret on va ser descoberta, la sakuraiïta també ha estat trobada a la mina Toyoha, a Sapporo (Hokkaido, Japó); al dipòsit San Roque, a Valcheta (Río Negro) i la mina Oploca a Jujuy, aquestes dues últimes localitats estan situades a l'Argentina.^[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: estannita, esfalerita, calcopirita, cassiterita, matildita, arsenopirita cobàltica, quars i calcita.^[2]