Greenockita
La greenockita és un mineral que pertany al grup wurtzita, de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1840 per Henry James Brooke i Arthur Connell en honor de Earl Charles Murray Cathcart "Lord Greenock" (1783-1859), un general de l'exèrcit britànic que va exercir com a governador de la Província del Canadà, autor de dues publicacions sobre les roques ígnies i el carbó d'Edimburg. CaracterístiquesQuímicament és un sulfur de cadmi, sent el més comú de tots els minerals del cadmi. Cristal·litza en el sistema hexagonal, sent molt estrany que formi cristalls, presentant-se gairebé sempre en forma de taca pulverulenta sobre altres minerals. És un dimorf de la hawleyita. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5. S'extreu per al seu ús com a mena de cadmi, que s'empra en la indústria en aliatges amb altres metalls, a les quals dota de propietats anticorrosives. Com que és un mineral que conté cadmi la seva manipulació és perillosa, i pot ser nociva per a la salut. S'ha d'evitar la inhalació de la pols quan es fractura. Mai llepar o ingerir. Formació i jacimentsEs forma com a mineral secundari per metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, encara que també pot formar-se en roques ígnies pegmatítiques. És un mineral rar, trobat en dipòsits de sulfurs, emplenant cavitats o en filons de minerals. Apareix comunament associada a esfalerita, calcita o smithsonita en forma de crosta d'impuresa sobre elles. Altres minerals amb els quals pot aparèixer associat, encara que més rarament, són: fluorita, calcopirita, quars, pirita, marcassita i prehnita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Regia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2] Referències
Enllaços externs |