Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Saja-Nansa

Plantilla:Infotaula geografia políticaSaja-Nansa
Tipuscomarca d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 12′ N, 4° 18′ O / 43.2°N,4.3°O / 43.2; -4.3
EstatEspanya
Comunitat autònomaCantàbria Modifica el valor a Wikidata
CapitalCabezón de la Sal Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície829,65 km² Modifica el valor a Wikidata

La Comarca de Saja-Nansa és una comarca de Cantàbria (Espanya). Per aquesta comarca transcorren els rius Saja i Nansa. S'estén des de la comarca del Besaya fins al límit amb Astúries i des de La Marina fins a les muntanyes de Peña Sagra i la Serralada Cantàbrica. Té un caràcter eminentment rural. La comarca està formada principalment pel vall del Saja i el vall del Nansa. El primer es divideix entre el vall de Cabuérniga i el vall de Cabezón. Tot i que ja existeix una llei de comarcalització de Cantàbria, aquesta encara no ha estat desenvolupada per tant la comarca no té entitat real.[1]

Municipis de la comarca

Cartell de la comarca Saja-Nansa a l'entrada del municipi de Cabezón de la Sal.

Geografia

Vall del Saja

Situació de la vall del Saja a Cantàbria.

La vall del riu Saja, està format per dues comarques naturals.

Vall del Nansa

Situació de la vall del Nansa a Cantàbria.

La vall està situat entre les valls de Liébana i Saja. Està limitada per la Serra de l'Escut en el nord i la Serra de Peña Labra pel sud. En la vall del Nansa circula el riu del seu mateix nom que pel seu caràcter torrencial i erosivo, especialment en la seva capçalera, forma vessants de pendents acusats. La comarca presenta una gran qualitat paisatgística, vingut per les seves característiques topogràfiques d'alts cims, amplis boscos autòctons, sobretot de roure (Quercus robur) i fagedes, i escassa densitat de població dedicada en la seva majoria a la ramaderia (sector primari). Els municipis localitzats en la vall del Nansa són els següents: Lamasón, Rionansa, Tudanca, Polaciones i una part del municipi de Cabuérniga corresponent a la localitat de Carmona.

Actualitat

A pesar que la llei de comarcalització de Cantàbria encara no ha estat desenvolupada, existeixen una sèrie de mecanismes de cooperació entre els diferents ajuntaments de la zona com poden ser les variades mancomunitats: "Municipis del Nansa", "Ajuntaments Reserva del Saja", "Valls de San Vicente" i "Valls del Saja i Corona".[2] Si bé, la mancomunitat que millor representa aquesta possible comarca és la Mancomunitat "Saja-Nansa" dintre de la qual trobem els següents municipis: Cabezón de la Sal, Cabuérniga, Herrerías, Lamasón, Mazcuerras, Peñarrubia, Polaciones, Rionansa, Ruente, San Vicente de la Barquera, Los Tojos, Tudanca, Udías, Val de San Vicente i Valdáliga.

Municipios más poblados de la comarca
Posició Municipi Població
Cabezón de la Sal 8.032
Reocín 7.702
Mazcuerras 2.018

D'entre aquests municipis, San Vicente de la Barquera, Udías, Val de San Vicente i Valdáliga, no pertanyen pròpiament dit a la comarca de Saja-Nansa, ja que estan enclavats en la comarca de la Costa Occidental de Cantàbria. La població total de la comarca arriba a la xifra de 23.334 habitants, segons dades del INE de l'any 2006 (veure taula).

Segons les dades del mateix any, els seus tres nuclis més poblats, de major a menor, són: Cabezón de la Sal (8.032), Reocín (7.702) i Mazcuerras (2.018). I els seus tres nuclis menys poblats, de menor a major, són: Tudanca (201), Polaciones (251) i Lamasón (326).

Destacat

Galeria d'imatges

Referències

  1. Llei 8/1999, de 28 d'abril, de comarques de la Comunitat Autònoma de Cantàbria [1] Arxivat 2009-12-12 a Wayback Machine.
  2. Llista de Mancomunitats de la província de Cantàbria [2] Arxivat 2008-05-23 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9