|
 Sadalbari |
|---|
| Tipus | estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
|---|
| Tipus espectral (estel) | G8III[1] |
|---|
| Constel·lació | Pegàs |
|---|
| Època | J2000.0 |
|---|
|
| Distància de la Terra | 34,5614 pc [2] |
|---|
| Radi | 9,6 R☉[3] |
|---|
| Magnitud absoluta | 0,432 |
|---|
| Magnitud aparent (V) | 3,48 (banda V)[4] |
|---|
| Massa | 2,7 M☉[5] |
|---|
| Temperatura efectiva | 5.062 K[6] |
|---|
| Paral·laxi | 28,934 mas[2] |
|---|
| Moviment propi (declinació) | −42,396 mas/a [2] |
|---|
| Moviment propi (ascensió recta) | 145,24 mas/a [2] |
|---|
| Velocitat de rotació estel·lar | 0,95 km/s[7] |
|---|
| Velocitat radial | 13,791 km/s[8] |
|---|
| Gravetat superficial equatorial | 980 cm/s²[9] |
|---|
| Ascensió recta (α) | 22h 50m 0.1931s[2] |
|---|
| Declinació (δ) | 24° 36' 5.6926''[2] |
|---|
| Metal·licitat | 0,02[6] |
|---|
| Lluminositat | 47,61 lluminositats solars |
|---|
|
|
Sadalbari (μ Pegasi / μ Peg / 48 Pegasi / HD 216131) és un estel de la constel·lació del Pegàs.[10] El seu nom, de l'àrab سعد البري (Sa'd al-Bari), significa «la sort de la persona excel·lent».[11] De magnitud aparent +3,51, és el setè estel més brillant en la seva constel·lació, després de ε, β, α, γ, η i ζ Pegasi. Es troba a 108 anys llum del sistema solar.
Sadalbari és un gegant groc de tipus espectral G8III amb una temperatura efectiva de ~5.000 K. Semblant a la component més brillant de Capella (α Aurigae) o a Vindemiatrix (ε Virginis), és menys lluminós que aquestos, amb una lluminositat 54 vegades superior a la del Sol.[12][13][14][13] Té un diàmetre ~ 12 vegades més gran que el del Sol, xifra calculada a partir de la mesura directa del seu diàmetre angular corregida per l'enfosquiment de limbe —2,50 mil·lisegons d'arc.[15] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació de només 0,26 km/s, si bé aquest és un límit inferior que depèn de la inclinació del seu eix de rotació respecte a l'observador terrestre.[14]
Sadalbari posseeix una metal·licitat comparable a la de Sol, amb un contingut de ferro en relació al d'hidrogen lleugerament per sota del valor solar (aproximadament el 86 % del mateix).[12][13] Té una massa 2,5 vegades major que la del Sol i la seva edat s'estima en 1000 milions d'anys.
Referències
- ↑ «Intensities of isotopic C bands in the spectra of 12 N-type stars». Annales d'Astrophysique, 1958, pàg. 67.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ URL de la referència: http://digitalcommons.wcupa.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1008&context=phys_facpub.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1051%2F0004-6361%3A20065141.
- ↑ 6,0 6,1 Andrzej Niedzielski «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. IV. Dwarfs and the complete sample» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 7-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201731696.
- ↑ Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Grzegorz Nowak «The Penn State - Torun Centre for Astronomy Planet Search stars. III. The sample of evolved stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 22-12-2015, pàg. 73–73. DOI: 10.1051/0004-6361/201527362.
- ↑ «48 Pegasi - High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Significat d'alguns noms àrabs d'estels. Astronomia al món àrab». Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 4 febrer 2019].
- ↑ 12,0 12,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics. pp. 91-101 (Taula consultada en CDS).
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan. pp. 781 - 802.
- ↑ 14,0 14,1 Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysics. pp. 1003-1009.
- ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics. pp. 773-777 (Taula consultada en CDS).
|
.svg){kind=small}
