Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

V391 Pegasi

Infotaula objecte astronòmicV391 Pegasi
Tipusestrella variable polsant, estrella subnana calenta, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i objecte blau Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)sdB[1] Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.353,546 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,23 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,61 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,5 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.868,667 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,7388 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−3,703 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−4,906 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 4m 12.1045s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)26° 25' 7.8191''[2] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada10 mil milions d'anys[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
GSC 02212-01369 (GSC)
2MASS J22041211+2625078 (2MASS)
UCAC4 583-127427 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
V391 Peg (Catàleg General d'Estrelles Variables)
UCAC2 41120920 (Second USNO CCD Astrograph Catalog)
Gaia DR2 1891930796082743680 (Gaia Data Release 2)
Gaia DR3 1891930796082743680 (Gaia DR3)
TIC 397595169 (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

V391 Pegasi (GSC 02212-01369 / HS 2201+2610) és una subnana de la constel·lació del Pegàs.[6] La seva magnitud aparent és +14,57 i s'hi troba a uns 4.570 anys llum del sistema solar. El 2007 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar al voltant d'aquest estel, V391 Pegasi b.

V391 Pegasi és una subnana blava calenta, un estel extrem de la branca horitzontal. Les subnanes calentes representen una etapa tardana en l'evolució estel·lar d'alguns estels, on una gegant vermella perd les seves capes exteriors d'hidrogen abans que en el seu nucli comenci la fusió de l'heli. Amb una massa la meitat de la massa solar, V391 Pegasi té un radi del 23% del radi solar i una lluminositat 35 vegades major que la del Sol.[7] La seva temperatura efectiva aconsegueix els 29.300 K. És un estel antic, amb una edat estimada igual o superior a 10 000 milions d'anys.[8]

V391 Pegasi és una estrella variable polsant, amb 4 o 5 diferents períodes de pulsació entre 342 i 354 segons. Les dues majors amplituds són d'un 1 % i d'un 0,4 %.[7]

Sistema planetari

El 2007 es va descobrir un planeta jovià, denominat V391 Pegasi b, la massa del qual és almenys 3,7 vegades major que la de Júpiter. A una distància d'1,7 ua de l'estel, completa una òrbita cada 3,2 anys.

La major part dels planetes extrasolars descoberts orbiten al voltant d'estels de la seqüència principal semblants al Sol. Quan aquests estels esgoten el seu combustible d'hidrogen, s'expandeixen transformant-se en gegants vermelles, etapa que pot modificar les òrbites dels planetes i submergir els planetes interiors dins del mateix estel. Això els succeirà als planetes del sistema solar dins d'uns 5.000 milions d'anys.

El radi màxim de la gegant vermella precursora de V391 Pegasi va poder haver aconseguit les 0,7 ua, estimant-se que la distància orbital del planeta durant la fase de seqüència principal de l'estel era d'aproximadament 1 ua. Aquest descobriment demostra que planetes amb distàncies orbitals inferiors a 2 ua poden sobreviure a la fase de gegant vermella dels seus estels parentals.[9]

Company
(En ordre des de l'estrella)
Massa
(MJ)
Període Orbital
(dies)
Eix semimajor
(AU)
Excentricitat
V391 Pegasi b > 3,2 ± 0,7 1170 ± 44 1,7 ± 0,1 0,0

Referències

  1. Ulrich Heber «Spectral analysis of sdB stars from the Hamburg Quasar Survey» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 939–950. DOI: 10.1051/0004-6361:20030135.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 Roberto Silvotti «A giant planet orbiting the 'extreme horizontal branch' star V 391 Pegasi.» (en anglès). Nature, 7159, 1r setembre 2007, pàg. 189-191. DOI: 10.1038/NATURE06143.
  4. Afirmat a: Fourth USNO CCD Astrograph Catalog. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  5. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  6. «V* V391 Peg -- Variable Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 9 maig 2021].
  7. 7,0 7,1 A giant planet orbiting the ‘extreme horizontal branch’ star V391 Pegasi Powerpoint)
  8. V391 Pegasi. Jumk.de/astronomie
  9. Silvotti, R.; Schuh, S.; Janulis, R.; Solheim, J.-E.; Bernabei, S.; Østensen, R.; Oswalt, T. D.; Bruni, I.; Gualandi, R.; Bonanno, A.; Vauclair, G.; Reed, M.; Chen, C.-W.; Leibowitz, E.; Paparo, M.; Baran, A.; Charpinet, S.; Dolez, N.; Kawaler, S.; Kurtz, D.; Moskalik, P.; Riddle, R.; Zola, S. «A giant planet orbiting the `extreme horizontal branch' star V391 Pegasi». Nature, 449, 7159, 2007. pp. 189-191.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9