Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Sabirs

Infotaula grup humàSabirs
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deCaspian region (en) Tradueix, Caucas del Nord (Rússia) i Regió del Volga (Rússia) Modifica el valor a Wikidata

Els sabirs eren una ètnia que habitava la depressió del Caspi abans de l'arribada dels àvars euroasiàtics. Sembla que eren un poble túrquic, possiblement d'origen en els huns. El nom de Sabir ha estat lligat, per part d'alguns estudiosos, al de Sibèria (però hi ha altres alternatives etimològiques derivades dels Mansis/Vogul) i fins i tot de molt més cap a l'orient en el grup Hsien-pi.[1]

Àsia occidental cap a l'any 500, mostrant els Sabirs i els seus pobles veïns.

Els sabirs vivien predominantment a l'estepa pòntica limitada a l'est per la mar Càspia, i a l'oest per la Mar negra essent el límit sud les muntanyes del Caucas. Prisc menciona que els sabirs atacaren les tribus saragur, urog i Unogur l'any 461, desplaçant-los a través del Volga, com a resultat d'haver estat atacats ells mateixos pels àvars.[2][3] L'any 515 atacaren territoris de Pèrsia i de l'Imperi Romà d'Orient.[4] Finalment s'aliaren amb els perses sassànides i envaïren el Caucas. Cap a l'any 700 desaparegueren del registre històric sent probablement assimilats pels khàzars i els búlgars.

El document romà d'Orient, De Administrando Imperio menciona que els Turkoi (el nom romà dels húngars) abans rebien el nom de Sabartoi asphaloi (potser aquesta expressió vol dir els autèntics sabirs). Tanmateix, els documents romans normalment es refereixen als sabirs com els Sabiroi.

Referències

  1. Christian, David. A History of Russia, Central Asia and Mongolia. Blackwell Publishing, 1998. Page 279.
  2. Priscus. Excerpta de legationibus. Ed. S. de Boor. Berolini, 1903, p. 586
  3. [1]
  4. Ibidem. Pages 279-280.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9