Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional,[18][19] encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.[20] En general s'associen a la República de Bulgària i la llengua búlgara. Com a resultat de processos d'emigració existeixen minories búlgares en diversos països.
Orígens ètnics
Geogràficament, Bulgària està situada en la capçalera del pont entre Europa i l'Àsia. Les dades d'ADN búlgar suggereixen que una expansió demogràfica humana es va produir de manera seqüencial a l'Orient Mitjà, a través d'Anatòlia i es va estendre a la resta d'Europa (inclosa Bulgària). La taxació de temps en el qual s'estima aquesta expansió abasta aproximadament els últims 50.000 anys, cosa que correspon anatòmicament a l'arribada dels humans moderns a Europa.[21] Des del punt de vista històric, els búlgars són descendents dels tres principals grups ètnics que es van mesclar als Balcans entre els segles VI i IX: les tribus locals, que incloïen els tracis; invasors eslaus, dels quals els búlgars moderns van heretar la llengua, i els protobúlgars (bolgars) parlants de llengües turqueses, dels quals hereten el gentilici i la condició d'estat més antiga.
En l'aspecte físic, la població búlgara es caracteritza per trets de tipus antropològic del sud d'Europa,[22] amb algunes influències addicionals. Genèticament, els búlgars moderns estan més estretament relacionats amb poblacions dels Balcans –macedonis, grecs, romanesos– que amb la resta de poblacions europees.[23][24] D'altra banda, són més estretament relacionats amb algunes poblacions del Mediterrani i Anatòlia com armenis, italians, turcs, cretencs i sards.[25][26] També es relacionen amb escandinaus, bosnians i croats. Des del punt de vista antropològic, els búlgars es caracteritzen per diferents elements ètnics que inclouen una estatura atlantmediterrània de mitjana a alta, el cabell parcialment arrissat neodanubià, típic nas arromangat i una aparença nòrdica, amb el resultat comú alpí i braquicèfals com al centre asiàtic turc o tàrtar. L'element bàsic és l'atlantmediterrani, que probablement va arribar abans del neolític; el neodanubià va ser probablement introduït pels eslaus i ugrians, encara que alguns d'ells són més antics; el nòrdic pot tenir diversos orígens, incloent Tràcia; el dinàric és simplement el resultat de la barreja amb elements locals a Macedònia; el turc es troba principalment a l'est de Bulgària, en major part entre els habitants de la ciutat i pastors, però no entre agricultors. De tots aquests elements variats, els dos primers són els més importants.[27]
Referències
↑Lewis, M. Paul (ed.). «Bulgarian». Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. SIL International, 1986–2009. [Consulta: 10 març 2010].