Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rusel·les

Plantilla:Infotaula indretRusel·les
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGrosseto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióvia dei Ruderi, 46 ‒ 58040 Roselle (GR) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRusellae Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 49′ 38″ N, 11° 09′ 34″ E / 42.8271795°N,11.1593058°E / 42.8271795; 11.1593058
Característiques
Superfícieexposició: 20.000 m²
exposició: 50.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Visitants anuals10.071 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Instal·lacions i serveisaparcament cafeteria Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbeniculturali.it… Modifica el valor a Wikidata

Rusel·les (en grec antic Ῥουσέλλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada a uns 10 km de la costa i un 5 km de la riba del riu Umbro (Ombrone).

Hi ha molt poca informació de la història primerenca d'aquesta ciutat però no hi ha dubte que era una ciutat molt antiga, poderosa i important. Podria haver estat una de les dotze ciutats que van formar la Lliga Etrusca, però no n'hi ha cap prova documental.

Es menciona per primer cop en temps de Tarquini Prisc, quan es va aliar amb Clúsium, Arretium, Volaterrae i Vetulonia, i va fer la guerra contra el rei de Roma, en una coalició a part de la resta de la confederació, segons Dionís d'Halicarnàs, cosa que fa pensar que era una ciutat independent i sobirana.

Desapareix després de les cròniques fins a l'any 301 aC, quan el dictador Marc Valeri Corvus va portar el seu exèrcit pel que sembla per primera vegada a la zona i va derrotar la ciutat de Rusel·les i les forces etrusques combinades que se li oposaven. El 294 aC, el cònsol Luci Postumi Megel va devastar el seu territori i va conquerir la ciutat per assalt. Va fer presoners a dos mil habitants.

Ja no torna a aparèixer fins a la Segona Guerra Púnica, quan és esmentada com una de les ciutats que va donar subministraments, fusta i gra, als romans i a la flota de Publi Corneli Escipió Africà Major l'any 205 aC.

Durant la República no es menciona, fins a l'Imperi, quan August la va elegir com a lloc per enviar una colònia, però tot i així va caure en decadència i encara que Claudi Ptolemeu el menciona, no consta a altres referències posteriors. Però se sap que va subsistir com a llogaret i es va recuperar en l'alta edat mitjana. Era la seu d'un bisbe, càrrec que va existir fins al segle xii (1138), en què es va traslladar a Grosseto.

Segons William Smith, al seu temps, el lloc que ocupava la ciutat estava desolat i cobert de matolls, però es podien seguir les restes de les muralles construïdes al tomb del turó amb pedres grosses que perdia en molts llocs la seva regularitat. Es podia apreciar la localització de les sis portes de la ciutat. Algunes excavacions han posat al descobert un petit amfiteatre, el fòrum i alguns edificis, el més notable, el conegut per casa de l'Impluvium. La necròpoli, característica de les ciutats etrusques, no s'ha trobat.

Les ruïnes es troben a uns 10 km de Grosseto. A uns 3 km, hi ha un balneari (conegut actualment com a Bagni di Roselle) prop del castell medieval de Moscona. També, a la vora, hi ha la moderna ciutat de Roselle.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Rusellae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 22 agost 2022].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9