|
Roca detrítica Una roca detrítica, o també roca clàstica, roca mecànica o roca fragmentària, és una roca sedimentària de formació a base de fragments detrítics de roques tant autòctones com al·lòctones, és a dir formades dins o fora de la conca de sedimentació, els fragments de les quals han estat sotmesos a canvis mecànics o químics, generant un residu fragmentari com són minerals, o fragments rocosos.[1] Sin.: roca clàstica (en clastic rock; es roca detrítica; fr roche détritique).[2] Les partícules sòlides procedents de la meteorització física són transportades per agents erosius (aigua, vent, gel), cap a una conca sedimentària, i allà han patit la compactació i la cimentació (diagènesi). Les roques detrítiques es classifiquen segons el tipus de gra que les conformen. Si està formada per graves (blocs o còdols, major diàmetre) són conglomerats, si la roca està formada per sorres, es denomina pedra sorrenca i si està formada per llims o argiles es denomina lutita. FormacióLes roques detrítiques es formen pel transport, l'acumulació i la cimentació de partícules sòlides derivades de la disgregació i la meteorització de roques preexistents. Es classifiquen per la mida i la morfologia dels grans; les més comunes són, de major a menor mida de gra, els conglomerats i les bretxes, els gresos, les limolites i les argil·lites; les lutites són formades per argiles i llims. Altres criteris de classificació són la composició de les partícules, la textura o el tipus de ciment.[3] ClassificacióLes roques detrítiques són roques sedimentàries que contenen més d’un 50 % de clasts de roques o de minerals preexistents. D'acord amb la granulometria de llurs elements, sovint es classifiquen en aquests tipus: rudites (o psefites), > 2 mm; arenites (o psammites), 2-1/16 mm o 62,5 μm, lutites (o pelites), <1/16 mm o 62,5 μm. La nomenclatura és molt variada, no sols en relació amb la granulometria i el fet que el dipòsit sigui coherent o incoherent (cimentat o no cimentat), sinó també segons la composició dels clasts, del ciment, de la matriu, de la morfoscòpia, i segons la diagènesi del dipòsit, del tipus de transport que ha sofert, del medi sedimentari i de la diagènesi esdevinguda posteriorment.[2]
Vegeu tambéReferències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||
